Amb gran tendresa,
tinguérem la criança,
amb enteresa.
Casa menuda,
llar feliç i ben plena
de molta estima.
La vella iaia
ben fosc sempre vestia
car dol portava.
Vídua de guerra,
sa vida va ser dura,
molt treballada.
Era la tia,
qui per “natros” vetllava
cada setmana.
De camp és l’home,
que labora la terra
amb plena força.
Barceloneta,
en què tothom vivia
en planta baixa.
No tot és pela,
la gent molt treballava
també xalava.
Sense riquesa,
la veïna a la porta
sempre estava.
La bona cuina,
la mestressa de casa,
s’hi recreava.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!