Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

28 de maig de 2020
0 comentaris

100 haikus envers un poble (2)

Amb gran tendresa,
tinguérem la criança,
amb enteresa.

Casa menuda,
llar feliç i ben plena
de molta estima.

La vella iaia
ben fosc sempre vestia
car dol portava.

Vídua de guerra,
sa vida va ser dura,
molt treballada.

Era la tia,
qui per “natros” vetllava
cada setmana.

De camp és l’home,
que labora la terra
amb plena força.

Barceloneta,
en què tothom vivia
en planta baixa.

No tot és pela,
la gent molt treballava
també xalava.

Sense riquesa,
la veïna a la porta
sempre estava.

La bona cuina,
la mestressa de casa,
s’hi recreava.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!