Diari de confinament (13)

Personalment tinc la sensació de no parar, de no estar portant a terme cap mena d’aturada laboral, només quant a la vida social per raons forçoses. De debò, la quantitat d’activitats docents que estic portant a terme no són precisament pròpies d’un període de “vacances”, si consideréssim aquesta paraula com a sinònim de no assistir a les classes de l’institut.

Resultado de imagen de fundació puerto

Puc treure pit per la meua innata passió docent ja que aquests dies he estat preparant un munt de coses per als diversos cursos acadèmics de l’àmbit docent. En la jornada d’avui he dedicat molt temps a la preparació de les unitats didàctiques on line per al curs que imparteixo per a la Fundació Paco Puerto, vinculada a Comissions Obreres, des del febrer. Malgrat ser dos sessions setmanals de tres hores cadascuna de caire presencial, de 17’30 a 20’30, no ho considerava com a treball atès que m’ho passava formidablement amb els alumnes, als quals preparava una gran varietat d’activitats: vídeos educatius, cançons, vocabulari de cuina, listenings, etc. Tanmateix, ha estat tota una experiència crear aquest curs on line, tot i que encara hi ha alguns detalls a millorar abans que els participants puguin visitar la plataforma. Qüestions tècniques, bàsicament.

He seguit un model d’unitat didàctica semblant a l’estructura de les classes presencials. La part de la pràctica oral la podran realitzar mitjançant l’enregistrament oral d’algunes preguntes de les diverses activitats. És essencial, les llengües s’han de parlar, la gramàtica ja no és ni de lluny la part més important per a la comunicació, base de qualsevol idioma.

Resultado de imagen de tomàs camacho molina

Cinc cèntims del fet feisbucaire, com de costum. Avui he dedicat el joc literari 9 a l’amic Tomàs Camacho i Molina. Nascut a Ponferrada, criat a Manlleu (Osona), actualment és un canareu de cap a peus. Tot un dinamitzador cultural i literari d’Alcanar, apassionat del fet poètic,  també del visual. Un docent que ha difós la poesia abastament entre el seu alumnat d’una manera passional i plenament molt eficaç.

A la tarda, havent fet el descans de la migdiada com sempre, he fet una passejadeta a redós del nostre hort i he pogut collir alguns espàrrecs, fet que m’ha entretingut una bona estona. No en tinc prou per fer una truita com Déu mana, però demà serà un altre dia, com es diu popularment. A la vegada, he continuat fent fotos sobre la varietat d’arbres que disposem a casa. Aquests dies de confinament veure natura pel feisbuc resulta ben complaent per a moltes persones.

foto de Emigdi Subirats.

En tornar, m’he assegut al porxo a fer la relectura de “Macianet el ventallenc” de Manel Ollé, per tal de continuar redactant els apunts sobre  la seua obra i personalitat. Avui l’he dedicat als tres llibres que ha publicat per difondre l’obra de Frederic Mauri (Tortosa 1940-2019), un dels grans artistes catalans de les darreres dècades. És realment extraordinària la capacitat narrativa i la diversitat lingüística que usa l’amic Manel, fet que el converteix en un dels grans de les nostres lletres.

Seguidament, he continuat amb correccions de presentacions en alemany dels xavals dde 4t d’ESO. Enguany estic molt satisfet de com ha funcionat el grup d’alemany. Tanmateix, el mètode que segueixo l’hauré de variar una miqueta ja que voldria que els xavals poguessin ser més autònoms en la producció pròpia, malgrat que estic contentíssim de tot el que han après quant a comprensió de la llengua.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *