Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

24 d'octubre de 2008
7 comentaris

Poema a Oleguer Presas

 

Amb el regust de la brisa marinera,
un ventijol espargeix mil sabors naturals.
Eixa és la mar, immensa mar de somnis
eterns… tothora irrenunciables,
on roman el carburant dels meus ideals.
No deixo de notar ben prop el pes de la nostàlgia: 
aquells moments plàcids d’adolescència
quan el cos esdevé tota efervescència,
i enlairàvem senyeres a tots els vents,
i férem de la terra… l’emblema  de l’ànima.
Amb la bola als peus, em veia creixent
com a home d’esport i de la terra…
amb joia, idees, fama… solidesa.
Mai no vaig cloure en el  llunyà record
la noiesa gentil en un poble verd i espès,
– com el Vallès no hi ha res –  cantà el gran poeta,
amb qui m’uneix ciutat i  amor serè a la parla,
en el  viatge tranquil i ufà… d’home compromès.

  1. No es un angelet precisament…

    El futbolista és una de les onze persones a qui el ministeri públic acusa d’haver participat en uns incidents amb la policia local de Sabadell la matinada del 27 de setembre del 2003, en el conegut com a cas Bemba.

    Oleguer Presas està acusat d’un delicte d’atemptat i una falta de lesions per haver ferit un dels agents de la policia local de Sabadell que aquella nit va reprimir una festa organitzada amb motiu de la clausura del bar Bemba. La presència policial va derivar en un enfrontament entre els joves concentrats i, en el cas del futbolista, se l’acusa de tirar una pedra a un agent policial.

    Font: Diari Avui

    Segur que diràs que el pobre xicot sofreix una persecució mediàtica per part dels espanyols (qui si no?) i bla, bla, bla…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!