300 ANYS DEL NOMENAMENT DEL COMTE DE CAMPREDÓ

La històrica nissaga dels Oliver de Boteller
va tenir una vinculació patrimonial amb el terme de Campredó que va durar
diverses centúries. L?historiador de Forcall (Els Ports) Josep Eixarch, en
l?extens capítol ?Les arrels històriques de Campredó? inclòs en el
llibre Campredó orígens i actualitat (2002), els anomena Senyors de
Campredó i afegeix un arbre genealògic. El Dr. Ramon Miravall a l?opuscle Campredó
poble i parròquia (1984) i sobretot Salvador J. Rovira a Els Nobles de
Tortosa (segle XVIII), ens fan cinc cèntims igualment dels estrets lligams
i les grans possessions que tenien al nostre terme, que han quedat
històricament exemplificades amb el paper central que ha tingut la finca del
Mas de la Missa.

Aquest cop ens volem centrar, però, en un dels seus membres:
Josep d?Oliver de Boteller i Saragossa. Ens explica Salvador J. Rovira que el
1684 era capità de la Coronela de Barcelona. Tres anys després com a membre de
la Junta de Defensa de la ciutat durant el setge del duc de Vendôme, va
intentar d?impedir que el lloctinent Fernández de Velasco capitulés. El 1704 va
ser membre de la comissió que, tot i l?ordre expressa de Felip V, va negar-se a
admetre esmenes en les còpies del testament de Carles II, arxivades a la
capital de Catalunya. Va lluitar durant la guerra de Successió per la causa de
l?arxiduc Carles d?Àustria, que l?anomenà primer Vescomte i després Comte de
Campredó en data del 13 de febrer de 1707. És a dir, aquest mes fa 300 anys.  Posteriorment se li varen encarregar diverses
missions d?alt nivell polític que pretenien denunciar els constants abusos de
poder davant del rei Felip V de Borbó, amb l?objectiu de salvar els drets dels
catalans. Va prendre part activa en la històrica defensa de la ciutat de
Barcelona en la fatídica data de l?11 de setembre de 1714. Va morir  quatre dies després.

El tortosí Manel Beguer, afeccionat a la
història de principis del segle XX, va anomenar erròniament Vescomte de
Campredó en Jacint d?Oliver de Boteller i Saragossa (abat de Benifassà i germà
de l?anterior), que participà igualment en l?organització i resistència de
Barcelona el 1714. Ha passat a la història com la persona que recollí la
bandera de Santa Eulàlia quan el Conseller en Cap de Barcelona, en Rafel de
Casanovas, fou ferit. Va organitzar la capitulació de la ciutat amb el duc de
Berwick. L?arxiduc Carles l?anomenà comte d?Oliver.

Tal com ens va informar oralment Armand de
Fluvià, estudiós dels títols nobiliaris catalans, només hi ha hagut un comte de
Campredó. Tot i que aquest títol va ser demanat el 1984 per en Ramon de Sabater
i Martínez (Comte de Vallcabra) que reclama els seus drets successoris com a
membre de la nissaga dels Altarriba i dels Oliver de Boteller.

El 25 d?abril es complirà el 300 aniversari
de la Batalla d?Almansa, la derrota de la qual va suposar el principi de la fi
dels drets dels territoris de la Corona d?Aragó.  Els Maulets varen ser derrotats a Almansa i
com diu el refrany: Quan el mal ve d?Almansa, a tothom alcansa. El grup valencià
Al Tall ha anat difonent el mite d?Almansa en alguns dels seus discs, com a
record de la més dolorosa de les derrotes que va enfonsar políticament i
cultural el país. També al poble de Campredó, doncs, tenim el nostre aniversari
amb les tres centúries de nomenament 
d?un comte, que va donar la vida per la defensa de les llibertats del
poble català.

 Emigdi Subirats

emigdi@hotmail.com

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!