Emigdi Subirats i Sebastià

Divendres de manera triomfal va acabar-se l’etapa de Pep Guardiola al Barça. El dia que va anunciar la seua marxa, els meus fills no van poder contenir les llàgrimes, cosa que em va emocionar d’allò més. Ha estat un exemple en tot, com a persona i com a professional. No podem escriure res sobre ell que no s’hagi escrit abans. L’admiració que ha causat en l’àmbit esportiu a nivell mundial és grandíssima.
Jo li he dedicat molts poemes i molts escrits, també l’anomeno en molts actes culturals, com a exemple de persona compromesa amb llengua, cultura i país. Es va fer soci d’Òmnium, ell i els seus fills, davant de l’atac barroer de la Camacho  contra l’entitat catalanista. Tot un exemple per a la catalanitat.
A més, el fet que el malcarat portuguès s’hagi convertit en la seua antítesi, encara ha ajudat a fer més gran la seua llegenda. 
Han estat 14 títols, irrepetible. A més, el 2-6 a la casa més estranya de les que es fan i es desfan, i el 5-0 al Moudrit, que va deixar aquell tot consternat, tot i que no li va fer baixar ni un mil·límetre la seua imbecilitat. Són com dos títols més!!!
Ara comença una nova etapa. Serà il·lusionant i triomfant igualment, però el record de Pep persistirà sempre i la seua ombra allargada també. Fins sempre i mil gràcies!