125 ANIVERSARI DE DUES EFEMÈRIDES LITERÀRIES
Durant la tardor d?enguany es
complirà el 125è aniversari de dues històriques efemèrides literàries que varen
tenir un important ressò a casa nostra. Aquell any 1882 va ser molt important
per al fet literari ebrenc catalanista ja que va donar el tret de sortida a
diverses activitats culturals que varen servir per donar l?embranzida definitiva
a la dignificació de la llengua catalana. Fins aquell moment, els moviments
culturals tortosins s?havien mostrat força aliens al corrent renaixentista que
s?havia escampat arreu de les comarques de la Catalunya vella a partir de la
reinstauració dels Jocs Florals de Barcelona el 1859. Amb comptades excepcions,
com va ser el cas de l?excel·lent poeta
Josep Felip Vergez que s?adherí a la Renaixença amb una edat molt jove, la
resta d?autors es mostraven totalment castellanitzats i seguien la doctrina
localista i espanyolista que imposava el totpoderós alcalde tortosí i Diputat a
Corts, Teodor González.
L’històric literat barceloní i patrici de la Renaixença, Joaquim Rubió
i Ors, va publicar la monografia "El
doctor Francisco Vicente García, rector de Vallfogona", a petició de
l’Ajuntament de Barcelona, i la va llegir en un acte solemne per celebrar la
col·locació del seu retrat a la ?Galeria de Catalans Il·lustres" al Saló
de Cent, en data del 25 de setembre de 1882. Aquest acte va suposar un reconeixement molt important a
un dels més grans poetes tortosins de tots els temps, que durant segles ha
estat un personatge mític arreu del territori català.
Justament el mes següent, es va organitzar un emotiu homenatge per tal
de commemorar el III Centenari del traspàs de Santa Teresa de Jesús, gran figura
del misticisme i del Segle d?Or castellà. Varen formar part de l?instruït comitè
organitzador, les associacions tortosines amb més prestigi cultural: l?Arxiconfraria
Teresiana, La Real Arxiconfraria de la Cinta, el Gremi de Llauradors de Sant
Antoni, L?Acadèmia de la Joventut Catòlica i el Cercle Obrer d?Artesans. Des de les pàgines del cultural rotatiu ?El Semanario de Tortosa?, s?havia
llaurat el camí amb la publicació d?un seguit
d?articles d?enlairament de la figura poètica i religiosa de
l?homenatjada, que va culminar la campanya amb l?edició d?un monogràfic el
mateix dia de la seva onomàstica, el 15 d?octubre de 1882, que donava a
conèixer un emotiu himne composat per Mn. Joan Baptista Altès. També va
organitzar-se una gran exposició amb tota mena d?objectes vinculats a la
devoció a la Santa d?Àvila.
Quant a la
presència de la llengua catalana, el citat setmanari inclogué una famosa poesia
de Mossèn Cinto Verdaguer titulada ?La mort de Santa Teresa?, i una composició
escrita en dialecte tortosí, ?A les
Teresines de Tortosa?, del poeta local J. Ferreres. Hem de destacar en
majúscules la lectura d?un bellíssim poema, que trencava amb tota la
mediocritat escrita anteriorment, de l?aleshores jove poeta tortosí Lluís Lluís
i Dolç, que portava com a títol ?A Santa Teresa? (publicat a en aquest mateix
periòdic el 12 de novembre), la qual denota tota mena de sentiments patriòtics
i de defensa a ultrança de la llengua dels pares, tal com evoquen les següents
estrofes que l?encapçalaven: Vull cantar-te Santa meva,/ En la llengua
catalana,/
Que les coses que es diuen/En la llengua de la pàtria,/ Són més
tendres i més dolces/I surten de dins de l?ànima,/Que de la pàtria la llengua/,És
la llengua que el cor parla.
Ara fa 125 anys, doncs, de la
lectura del poema que va donar veritablement el tret de sortida a la Renaixença
a Tortosa. Un poema al qual malauradament no se li ha donat la difusió que
mereixia.
Emigdi Subirats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!