Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Poble de pedra,
ben fèrtil és la serra,
assaonada!
La vila vella,
carrer de via estreta,
amb noble pedra.
Terra ibera,
d’ampla mirada bella
de dalt la serra.
Fortor d’oliva,
una llarga petjada
de bona entranya.
Flor de glaçada,
un ametller blanqueja,
terra assecada!
Vida desperta,
entre el tronc i l’oliva,
ressò de casa.
Sempre enamora,
al bell mig de l’ametlla,
nostra olivera!
Ja me n’anava,
l’aire fulles movia,
ben fort bufava!
Quan bategava,
el cor d’oli i de vinya,
em delectava!
Ja al capvespre
quan el jorn se’ns apaga,
el roig s’imposa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!