GRÀCIA 1850

Desprès d?un bon grapat de partits, ahir se?m va ocórrer
anar al Camp Nou. Confiava en que el nostre estimat equip faria pagar els plats
trencats al Betis i, si més no de forma momentània, tornaria la calma a can
Barça.

La primera part va ser bastant bona, amb gol inclòs, jugades
de recuperació de pilota per part d?un gran Eto?o, una defensa relativament
segura amb Thuram i el meu poc admirat Puyol i, mira tu, anaven guanyant.

A la segona, però, es començava a notar que el desastre
planava per damunt de la gespa. Un Iniesta que ho fallava gairebé tot, un Xavi Hernàndez
que podria plegar sense problemes i dedicar-se a la cria de granotes de granja,
un Leo Messi que jugava al ralentí, … i, com no, un Rondaldinho senzillament
indigne de vestir la gloriosa samarreta del Barça.

Sort varem tenir ?una vegada més- del gran, de l?mmens, del sensacional
Víctor Valdès per evitar que ens clavessin un parellet més.

Potser serà perquè en Valdès no te un germà que ve cada dos per
tres a les oficines del club a pressionar amb suposades ofertes del Milan, de l?Inter
o del Soweto. Potser perquè no es queda fins a les quatre de la matinada a la platja
de Castelldefels amb altres col·legues i compatriotes a donar canya als timbals
i a prendre algunes coses incorrectes per a un esportista. Potser perquè entrena
com esta manat o, senzillament, perquè sent els colors i la identitat del club que
li paga i al qual estima.

Rondaldnike, no anem bé i tu ho saps. Si no estàs a gust, es paga
la clàusula i bon vent i barca nova.

Jo, de veritat, ja
no et trobaré a faltar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!