Primera paradoxa: el txec Václav Klaus, autieuropeista convençut i rabiós, és des del dia 1 el president ‘de torn’ (expressió que ja indica màxima precarietat) de la UE. Segona paradoxa: el president de la Comissió Europea és el senyor Durao Barroso, a qui ningú no ha votat i que ha estat elegit per algun fosc sistema de contrapesos i favors entre partits i països. Les dues paradoxes il·lustren el clamorós dèficit democràtic de la UE. I ens estranyem que Europa no tingui veu pròpia en, per exemple, el conflicte de Gaza? I ens lamentem de la manca de lideratge? I ens sorprèn l’enorme abstenció a les eleccions europees? Europa té un greu problema pendent: esdevenir una veritable democràcia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tio que ets en Puigpelat ?
Marededèu