La manifestació del passat dissabte a Barcelona devia tenir de guionista a Marx, Groucho volem dir, no pas Karl. En comptes de ser un clam contra les males polítiques econòmiques de Zapatero i el seu govern de mediocres, el lema de la marxa era un genèric i inofensiu “Plantem cara a la crisi”, com si parléssim d’un desastre natural sense pare ni mare. Els sindicats del país, acompanyats dels partits que governen Catalunya i Espanya, van sortir a fer els gegants. Per acabar la performance, els assistents van posar-se a cantar La Internacional, un himne d’altres temps que avui forma part de la vitrina més kitsch del segle XX. Mentre, els dirigents sindicals denunciaven les retallades salarials per poder assegurar -deien- el consum que manté viu el sistema. Marx, no Groucho sinó Karl, devia pixar-se de riure sota terra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!