Els mestres de l’escola pública són un col·lectiu que: 1) té al·lèrgia a que la seva feina pugui ser avaluada, 2) confon els seus privilegis corporatius amb conquestes de la classe treballadora, 3) ha d’educar les noves generacions per a un món canviant i competitiu, però és aliè al canvi i a la competència, i 4) subscriu l’ideari d’ICV, que prioritza igualar tots els alumnes (en la ignorància, clar). Els mestres-funcionaris, amb contractes eterns, un augment de sou del 3,9% i tres mesos de vacances, fan avui vaga contra milers de pares a l’atur, amb sous congelats o vacances ínfimes. Ah! I s’autoanomenen progressistes! Això sí que és una crosta dura, i no la de Joan Ferran. La crosta docent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els espanyols diferencie la costra pròpia de l’aliena.
La costra pròpia la potencien primer a nivell públic per a passar després a potenciar-la a nivell privat i la costra aliena l’eliminen o redueixen al maxim.
Aixó sí, per a tal fi conten amb els inestimables recurs extra que recapten i aporten els catalans i a través del seu expoli als darrers segles.
Els mestres de l’escola pública són un col·lectiu que: 1)m’assembla perfecte que m’avaluin la meva feina, però que també avaluin al conseller de torn, al qui va imposar la sisena hora (de veritat han millorat els resultats acadèmics?) i als alts dirigents de la conselleria. 2)els privilegis corporatius que anomenes s’han anat conquerin a base de temps i de lluites, i per cert, ara sembla que van retrocedint (què tenim enveja que un col·lectiu tingui millor situació laboral que la teva, potser? i per això no podem demanar millores?doncs llavors, que ningu demani millores, ja que sempre hi ha algú pitjor que nosaltres) 3)ha d’educar per un mon canviant i competitiu, però és alié al cavi? és alié al canvi i es troba les mateixes dificultats que la propia societat, i si a la societat licosta,als mestres també, però molts ho intentem 4)subscriu l’ideari d’ICV? aquí ja no se per on vas!! que creem escoles de diferents categories, separades segons els nivells? o les separem pels colors dels ulls, o del que tu vulgui, si vols (per, favor!!!) 5) 3 mesos de vacances? no en són 3 mesos de vacances. en això que fem prouta festa, estem d’acord, però no en fem més que la resta de mestres d’europa i tampoc moltes més que altres colectius laborals (amb un dia de treball i uns quants de festa, i coses així). 6) aquesta vaga, es fa, no per demanar millores salarials o més dies de festa, és fa per demanar la retirada d’una llei (llegeix-la) que només vol convertir l’escola en guarderia de nens, dona cada cop més diners a les escoles privades, no parla ni una sola vegada de millores pedagògiques, dona més poder a les direccions dels centres i el treu del claustre de professors, afavoreix que empreses privades puguin entrar en les escoles públiques, no augmenta el nombre de mestres (i t’asseguro que en fan falta) i fa crear diferencies cada cop més grans entre unes escoles publiques benestants i escoles publiques de segona ubicades en zones menys benestants. 7)funcionaris eterns? està clar, que hi ha aspectes que es poden millorar i existeix gent (com a tot arreu)que no fot ni brot, però això justifica que no tinguem un contracte indefinit? no està d’acord en aquesta mena de contractes a les empreses?
A tall d’exemple: falten molts mestres; a la meva escola la mestra de P3 es va ficar de baixa per un mes, i el seu substitut era un noi que havia estudiat agronoms, estava apuntat a les llistes de secundària i no havia treballat mai en una escola ni institut (ho va fer lo millor que va poder, però no, és això, no?)
Apa, doncs, salutacions, d’un mestre que segons tu està estancat en el passat, que fa moltes festes, i tot això que has anat dient.
Salut
Els professors amb l’actual conveni pateixen d’over booking i de desorientació el que repercuteix en certa manca de disciplina i un elevat preponderància als estats depressius al veure superades amb escreix totes les seves necessitats.
Abans quan es deia la dita que ‘pateixes més fam que un mestre d’escola’, tenien més sentit de l’orientació, disciplina i ganes. A més com sabien les mancances de que patien no tenien més motius de saturació depresiva.
I és que diuen que la fam i la gana aguditza l’ingeni.
Un injust, anacrònic i tòpic atac al professorat de l’ensenyament públic. Indignada en llegir el post i desconcertada perquè el responsable de la Fundació ha estat Conseller de l’educació del nostre país, un Conseller que respectà sempre el professorat, que se sabia tirular de l’escola pública i que negocià amb tacte amb els sindicats, tot el contrari del Conseller Maragall, l’actitud del qual ha provocat la convocatòria de vaga d’avui. Ho sento, Conseller Guitar, t’has equivocat, el post ni és intel·ligent hi oportú ni respòn a la realitat. El discurs liberal en educació és un parany que atrapa qui el fa.
Carme-Laura.