Fa alguns anys un cap malpensant va idear la campanya electoral bifàsica. És a dir, una primera part en negatiu, contra els partits rivals, i una de segona en positiu, en defensa de les pròpies tesis.
El negre del començament quedava contrastat i equilibrat amb el blanc del final. El PSC ha reinventat la fórmula i, per segona vegada, proposa la campanya en negre i negre. No hi ha virtuts pròpies, només misèries alienes. Tot és negre, per als socialistes. Sense virtuts per adjudicar-se, es tracta de fer creure als espantables electors que els altres són pitjors. Zapatero és un desastre, però Aznar és vomitiu. I després Montilla renyarà els catalans per desafectes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!