En la sessió de control parlamentari de dimecres passat, el president Montilla va acusar CiU de voler fer tornar el PP. Gran titular emprat cada quinze dies: tota una sorpresa. Badalls entre els parlamentaris. Tedi. Amb l’argumentari exhaurit només queda aquesta espècie de tristor. Però, paradoxalment, són Montilla i els seus socis de circumstàncies els
Zapatero ha aterrat a la T-1 en una nova versió del Bienvenido Mr. Marshall. Ha venut generositat neocolonial: 5.000 milions per l’aeroport, 4.000 en Rodalies, 3.800 en carreteres, la dessalinitzadora d’El Prat, etc. I José Montilla ha fet tantes reverències com Pepe Isbert, l’alcalde patètic del film de Berlanga. Montilla, clar, no li ha recordat
El jutge ha absolt totalment un caporal dels mossos i parcialment tres agents acusats de maltractar un detingut. Aparentment, aquests tres agents han estat condemnats només a multes de sis-cents euros. Però la condemna real és molt més gran. Suspesos de sou i feina durant temps. Havent de patir perquè se’ls demanaven uns quants anys
De fa mesos la societat catalana viu una doble espera. I una doble estupefacció. D’un costat, espera que el govern d’Espanya es digni a proposar un finançament just després d’anys d’expoliació. No com a magnànima concessió, sinó exclusivament als efectes d’un Estatut que és llei orgànica de l’Estat. S’han superat tots els terminis previstos i
Qualsevol manual de psicologia explica que l’actitud adolescent es distingeix pel caprici i la manca d’assumpció de responsabilitats. L’adolescent se sent víctima incompresa del món i, aleshores, acusa la resta. Aquesta manera de procedir és exactament la que caracteritza el PSC i ERC. Davant del fracàs del tripartit i del menyspreu que gasta Zapatero amb
La propaganda socialista de la passada campanya venia a dir: “o nosaltres o ells”. Tant a Catalunya com a Espanya, la majoria dels ciutadans van tenir molt clar com calia resoldre aquell dilema forçat (algunes disjuntives polítiques les carrega el diable). I és que si pots triar entre la Leire Pajín i qualsevol altra persona
ICV ha fet autocrítica després de les europees: ha avisat al PSC que cal revisar el pacte del Tripartit. El PSC també l’ha feta: acusa Zapatero d’erosionar als companys catalans en incomplir un munt d’”apoyarés” i no afluixar en el finançament. (Nota: quan el PSC critica Zapatero, fa autocrítica. El president espanyol ja ho va
Alguns polítics es queixen de l’abstenció, però és el que els salva la vida. Joan Ridao lamentava l’abstenció, però deia que les europees inicien un cicle d’ascens per a Esquerra. Quin ascens? Esquerra ha perdut 70.000 vots en relació a les europees i 110.000 vots en relació a les espanyoles. Però com que hi hagut
Va sortir a escena, nerviós, abans que la vicepresidenta De la Vega d’Espanya fes públics els resultats oficials, Eficàcia orgànica del PSC. Gran servei d’enquestes a peu d’urna. Bona fontaneria. I va proclamar que havia guanyat “l’esquerra catalanista”. És a dir, els bons. I que havia perdut “la dreta nacionalista” i “la dreta espanyolista”. És
Durant molts dies, abans i durant la campanya, el PP i el PSOE s’han dedicat a rebentar el procés amb demagògia, mentides, cops baixos, avortaments infantils, persecucions lingüístiques i tota mena de porqueria. Fins i tot han fet servir fotos grotesques dels esbarjos de Berlusconi, perquè tot ajuda a empastifar. Populars i socialistes (inclosos els
Quan la propaganda política entra per la porta, la subtilesa salta per la finestra. No parlem de màrqueting polític, no, sinó de la propaganda vella, arnada, primària, horrible i sense escrúpols que estan fent el PSC i també la seva marca blanca, IC-V. Els cartells patèticament retocats dels socialistes ens retornen a la dècada del
Al DVD que Guardiola va posar abans de la final de Roma hi ha quatre missatges. 1- Una visió positiva: el Barça podia guanyar. 2- Una idea d’unitat, expressada així per Russell Crowe: “No sabem a què ens enfrontem, però tindrem més possibilitats si ens mantenim junts”. 3- Cap referència a l’adversari: el Barça s’enduria
Un dirigent socialista va dir ja fa temps que el seu partit guanyaria unes determinades eleccions encara que presentés com a candidat un sofà. En aquestes europees els socialistes catalans s’han proposat un altre repte: demostrar que poden guanyar les eleccions encara que la seva campanya sigui un conte infantil, una versió estovada de la
Fa alguns anys un cap malpensant va idear la campanya electoral bifàsica. És a dir, una primera part en negatiu, contra els partits rivals, i una de segona en positiu, en defensa de les pròpies tesis. El negre del començament quedava contrastat i equilibrat amb el blanc del final. El PSC ha reinventat la fórmula
Zapatero explica que durant molt de temps va ser un fidel lector de les aventures de Tintín. Aquesta confessió és més important del que sembla perquè ens permet entendre a la perfecció un dels trets essencials del cap de govern espanyol: el seu incompliment sistemàtic de les promeses, com bé sabem els catalans. Recorden allò