Sr. Grande-Marlaska jo també cremo fotografies del seu rei

Deixa un comentari

I si avui no les cremo, les he cremat, pago la caixa de llumins i a més encara duc barba. I per acabar-ho d?adobar soc català, republicà i independentista.

Ah¡ i si vol un altre motiu per considerar-me potencialment un delinqüent, no hem sento espanyol.

Crec que el tema esta sortint de mare i està transformant una anècdota en objectiu, de la qual cosa, en els fons, em sento molt cofoi. I els mitjans de comunicació l?estan ajudant, tan els de casa nostra com els més rancis espanyolistes.

Els de casa nostra, amb l?editorial de la  Vanguardia 24/09/07 al cap davant, recuperant inclús el llenguatge ranci dels anys 50.  A d?altres, analitzant tan sols el fet estètic és queden en la prima pell del acte.

Els grans mitjans espanyolistes analitzen el fet amb clau de catalanofòbia i electoral.

Cap dels grans mitjans catalans o espanyols, ni vostè sr Grande, tenen cap interès que el tema prengui profunditat, i emprengui el veritable debat que gira a l?entorn de quatre gran eixos:

  • República o monarquia

  • El dret que tenim tots els pobles a decidir llur forma d?estat.

  • Cal posar límits a la llibertat d?expressió?

  • L?estructura territorial de l?estat i el dret a l?autodeterminació

Mentre aquest debat no s?enceti, vostè sr. Grande anirà jugant i fent mèrits, succeiran casos com el Jueves o el d?en Jaume Roure; molts continuarem comprant caixes de llumins; i és repetiran les contradiccions: a les Falles és permet cremar les imatges del Reis sense que succeeixi rés, poden quedar en ridícul en programes de TV, i fins i tot a les publicacions minoritàries s?autoritza el debat soterrat per tal de mantenir tranquil·la la imatge internacional.

Amb això els governants i els Reis contents, i el poble?…….el poble a pagar el sou de la monarquia i la seva parentela.

Sr. Grande-Marlaska les seves accions mereixen el nostre aplaudiment, perquè obren el camí cap un debat social imprescindible, malgrat que el preu que s?hagi de pagar sigui car, i ens obligui a coneixer el veritable rostre dels nostres partits.

 

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 24 de setembre de 2007 per Josep Arasa

Respon a SAL Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.