Sr. Grande-Marlaska jo també cremo fotografies del seu rei

Deixa un comentari

I si avui no les cremo, les he cremat, pago la caixa de llumins i a més encara duc barba. I per acabar-ho d?adobar soc català, republicà i independentista.

Ah¡ i si vol un altre motiu per considerar-me potencialment un delinqüent, no hem sento espanyol.

Crec que el tema esta sortint de mare i està transformant una anècdota en objectiu, de la qual cosa, en els fons, em sento molt cofoi. I els mitjans de comunicació l?estan ajudant, tan els de casa nostra com els més rancis espanyolistes.

Els de casa nostra, amb l?editorial de la  Vanguardia 24/09/07 al cap davant, recuperant inclús el llenguatge ranci dels anys 50.  A d?altres, analitzant tan sols el fet estètic és queden en la prima pell del acte.

Els grans mitjans espanyolistes analitzen el fet amb clau de catalanofòbia i electoral.

Cap dels grans mitjans catalans o espanyols, ni vostè sr Grande, tenen cap interès que el tema prengui profunditat, i emprengui el veritable debat que gira a l?entorn de quatre gran eixos:

  • República o monarquia

  • El dret que tenim tots els pobles a decidir llur forma d?estat.

  • Cal posar límits a la llibertat d?expressió?

  • L?estructura territorial de l?estat i el dret a l?autodeterminació

Mentre aquest debat no s?enceti, vostè sr. Grande anirà jugant i fent mèrits, succeiran casos com el Jueves o el d?en Jaume Roure; molts continuarem comprant caixes de llumins; i és repetiran les contradiccions: a les Falles és permet cremar les imatges del Reis sense que succeeixi rés, poden quedar en ridícul en programes de TV, i fins i tot a les publicacions minoritàries s?autoritza el debat soterrat per tal de mantenir tranquil·la la imatge internacional.

Amb això els governants i els Reis contents, i el poble?…….el poble a pagar el sou de la monarquia i la seva parentela.

Sr. Grande-Marlaska les seves accions mereixen el nostre aplaudiment, perquè obren el camí cap un debat social imprescindible, malgrat que el preu que s?hagi de pagar sigui car, i ens obligui a coneixer el veritable rostre dels nostres partits.

 

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 24 de setembre de 2007 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.