Josep Arasa i Ferrer

Les importants eleccions del proper juny es veuen constantment despullades de contingut pels governs estatals i pels seus polítics. La dialèctica dels seus discursos són claus interiors abocades a la desinformació electoral.

Si els polítics de l’Estat Espanyol reconeguessin públicament la importància del Parlament Europeu (PE), divulgarien l’estret marge de maniobra que tenen, el buidatge de competències dels governs estatals, les milionàries aportacions econòmiques que reben i que ells s’atorguen, o fins i tot l’entorn real de les eleccions. (segueix)

• Alguns mitjans de comunicació ajuden a la manipulació, els uns per ignorància i d’altres amb un  notori interès partidista. El frau televisiu que ahir va donar TVE és un exemple. TVE va realitzar un debat electoral en el que tan sols van participar dos candidats, el del PP i el del PSOE. La selecció dels quals ni correspon als grups parlamentaris europeus, ni tan sols a la realitat del propi Estat a qui diuen representar. El debat es va fer seguin els eixos polítics existents a l’Espanya més centralista -dreta /esquerra-, i va prescindir de l’eix nacional que conformen les candidatures del País Basc, de Catalunya o de Galícia.
  Eix centralista al que també aporta el seu recolzament TV3, silenciant l’entrevista-sopar que van mantenir -fa un parell de dies en un hotel- el president Montilla i la gent del PP.
   
• La campanya electoral del PSOE/PSC cal suposar que els hi serà efectiva, però, és llastimosa. Continuen jugant amb la desinformació, la manca de criteri electoral i la poca memoria social. Continuen avisant que vindrà el llop de la dreta, i que els culpables són els de sempre i que ells els únics salvadors sense aportar cap idea. Obvien que d’una bona part de la crisi en són la causa, ja que van seguir durant anys la mateixa política especulativa i urbanística que el PP. Pretenen que la gent oblidi que al País Basc ells estan pactant amb el PP, i que a Catalunya ho estan intentant. Que durant molts mesos, quan ja tothom parlava d’una forta crisi econòmica, ells encara ho negaven…..
  Però, en un sistema democràtic tots els vots valen el mateix, i per aquestes “esquerres” l’important no es la política social diferenciada que puguin fer, l’important és guanyar les eleccions, i vers aquest objectiu tot si val. Per demostrar la seva voluntat de ser d’esquerres ja fa uns dies que van llançar l’esquer de l’avortament, al que ha picat el PP.
   
• L’Estat Espanyol és circumscripció electoral única amb llistes tancades; a diferencia d’altres estat europeus on les llistes són obertes i existeixen diferents circumscripcions. Malgrat tot en aquest Estat, les paperetes electorals corresponents a una mateixa candidatura poden ser diferents segons el territori. Així, els líders més coneguts en una “regió autonoma”, figuren en el primer lloc de la papereta a utilitzar en aquella zona, encara que no ocupin el primer lloc de la llista.  Fins i tot, polítics amb poc prestigi en aquell indret, no imprimeixen el seu nom en la butlleta electoral. El cas més escandalós és del PSOE/PSC amb Magdalena Alvarez, que es presenta en els primers llocs de la candidatura i que desapareixerà de les paperetes electorals de la meitat de l’Estat.
   
• La poca consideració dels propis partits estatals cap a la tasca dels seus europarlamentaris ha transformat les candidatures en un llistat d’elefants camí del cementiri. És una pena que personatges com en Raimon Obiols, amb la una llarga experiència política, acceptin aquest joc. Esperem que per en Tremosa, per en Junqueras o per l’Alfonso Sastre, el PE sigui alguna cosa més.