Josep Arasa i Ferrer

Els mercats setmanals a Catalunya han estat dia de reunió i festa per els habitants de llurs contrades. Els cafès, les fondes, i actualment els bars han servit per tertúlies, xafarderies i font de inspiració de molts autors.
Malgrat deia en Josep Pla que els esmorzars són generalment escarransits a casa nostra, són antològics els seus escrits a l’entorn de la Fonda Europa de Granollers, quan parla dels plats de paella o peus de porc servits els  matins de mercat entre converses de betes i fils. L’Eugeni D’Ors, quedava bocabadat escoltant els pagesos penedesencs com debatien sobre les cotitzacions borsàries els dissabtes al Casino vilafranquí. A les voltes de la plaça de Vic si poden escoltar tertúlies interessants aprofitades per polítics, joiers i banquers. A Solsona o a Olot, he sentit als parroquians dels bars del mercadal debatre sobre els més diversos i allunyats indrets, i sobre matèries inversemblants a la llum del sentit comú i de l’experiència de la vida….

Els dijous de mercat, el bar del Centro de Guissona s’omple de fum i d’una  clientela heterogènia. Jubilats desenfeinats, pagesos vagarosos, gent d’altres latituds, treballadors d’entitats bancàries a la recerca de més capital, personal de l’administració,…. A la majoria de les taules algun cafè,  moltes rialles i bastant de soroll. Cada taula es centre d’un complot amb parroquians variables i generals immòbils. Algunes, a Guissona com arreu, son monuments a la xafarderia i veritables palaus per les llengües viperines.  

El proppassat dijous era solejat i el Centro estava més ple que sempre. Acompanyat del meu entrepà i del diari, fitava un parell de tertúlies tòpiques amb panxes prominents i conversa acalorada. I hem van fer pena aquells pagesos, no precisament per les panxes deformes que lluïen com expressió de la seva masculinitat, els entaulats criticaven desaforadament a una noia pel fet de conviure amb la seva parella sense estar casada. El qualificatiu més simple que va sortir de aquelles boques masclistes, en ple segle XXI, va ser el de “puta”.  Amb ella, a qui no conec, la meva solidaritat.
A l’altre taula la conversa va començar criticant, sense arguments, el govern de la Generalitat, va seguir amb l’escassetat de les subvencions i es va dissoldre en parlar del preu del blat.

A tots els racons moltes paraules, a bastants un bon plat, enlloc vaig sentir una conversa sobre les eleccions.