L?EBRE, TERRA OBLIDADA
Deixa un comentariHi ha qui diu que l’Ebre va néixer com a recurs urbà a les sequeres. Diuen que quan Deu va fer el riu ja va preveure la manca de previsió dels polítics actuals. És molt previsor aquest Deu. Ell diu que iniciant un procés de discussió sempre es fa cultura. Però jo estic convençut que l’Ebre no va néixer per a ser oblidat, ni per esser centre de discussions.
Lo Riu és ric, amb vida pròpia, i amb gent que l’estima. Lo Riu te cultura, passat i, esperem, futur més enllà de la manca de previsió dels governs. El nom del riu sona cada cop que hi ha sequera, i ara ja fa temps que no plou. Els polítics desconeixen els cicles mediterranis, el canvi climàtic, la planificació més enllà del cicle electoral, no saben treure lo Cristo gros per demanar pluja, i la sequera els agafa desprevinguts i tornen a parlar del riu.
Fa uns anys, en ple govern convergent, és va dragar el riu en un pla que volia recuperar la seva navegabilitat i potenciar tots els seus recursos turístics. Es van moure milions de tones de terra i pedra, es va netejar el riu; i malgratel moviment del seu llit, malgrat el musclo zebra i les especies importades, el riu es va emplenar de boies de senyalització i embarcadors. Van començar a arribar forasters i, mica en mica, lo Riu va començar a esdevenir un eix de desenvolupament turístic.
Al pantà de Riba-roja és van crear diferents empreses de lloguer de barques, les unes amb casa inclosa, d’altres més modestes dedicades a la pesca. A Miravet, Mora, Benifallet, Amposta, Tortosa o al Delta ja és poden llogar tot tipus d’embarcacions. Es van posar benzineres a Amposta, Tortosa, Mora la Nova, Mora d’Ebre i Xerta. Les botigues i els artesans dels pobles van començar a veure com s’incrementaven les visites. Però el riu no és estàtic i el seu llit necessita un manteniment constant.
La Mediterrània és viva i va ploure, va ploure molt. I el riu és viu i es va moure. Va sortir de mare i amb la seva força es va endur les boies, va moure el llit i els vorals, i fins i tot es va endur algun embarcador. D’això ja fa mesos. Avui lo Riu ja no és navegable.
Les comportes de la resclosa de Xerta estan tancades per fora de temporada. Les boies han desaparegut i els sorrals s’han bellugat. Ningú talla els imponents boscos d’algues que impedeixen el correcte funcionament dels motors (excepte al pas de barca de Miravet), i als vorals esta apareixent la mosca negra; un insecte tan perillós com el mosquit tigre que no s’està combatent eficientment.
Lo Riu turístic, lo Riu navegable s’està morint davant la passivitat del nostre govern. Prefereixo pensar que és una mort burocràtica transitòria i no un oblit amb motivació política.
Els llaüts no tornaran a baixar el gra aragonès, els llagoters no tornaran a cantar jotes tot pujant els camins de sirga, però la gent del Riu es tornaran a mobilitzar si aquest nou oblit persisteix. Ni a aquella terra, ni a cap altre de Catalunya, volem ser el pati de darrera de ningú.
A finals de desembre m’han fet a mens la revista Rural, i a la seva pàgina 20 hi ha un article sobre el tema.
"L’estudi encarregat per la Cambra de Comerç de Tortosa sobre la nevegabilitat del riu Ebre preveu la creació de tres centrals hidroelèctriques amb assuts en el tram català de l’Ebre per garantirne la navegabilitat, a més del condicionament de l’actual assut de Xerta per incrementar mig metre la seva alçada i garantir així una làmina d’aigua de prop de dos metres de profunditat per a tot el tram.
Al mateix temps, el projecte per fer navegable el riu des de Riba-roja d’Ebre fins a la desembocadura també preveu la creació de dues sortides al mar artificials: a través del canal de navegació Carles III, a Sant Carles de la Ràpita; i entre Deltebre i la Punta del Fangar a l’Ampolla. La inversió total que preveu aquest estudi arriba als 39 milions d’euros…..amb un desenvolupament ambiciós de deu anys.
El gran objectiu del projecte és aconseguir que la navegabilitat de l’Ebre doni un impuls turístic i econòmic a les terres del sud de Catalunya."
Potser algun lector recordarà que le meu nom ha sortit sovint, als darrers anys, a la premsa local de les Terres de l’Ebre, i no sempre per bé. Em dedico a estudiar els animals del riu, concretament les nàiades i el musclo zebra. No sóc enginyer ni promotor ni polític, ni en trec res de tota aquesta recerca, però al capdavall he après molt del que passa amb l’aigua del riu. No és exactament que les administracions hagin oblidat l’Ebre, el que passa és que mai l’han valorat, només el veuen com a recurs per explotar. La proliferació d’algues, el musclo zebra, la mosca negra i altres problemes molt més greus que han de venir estan tots estretament interelacionats; encara que hi ha cientñifics "oficials" que cobren per negar-ho. La construcció dels assuts suposaria una acció il·legal, però alhora la destrucció definitiva de l’Ebre català. On és tota la gent que es manifestava (ens manifestàvem, he de dir) contra el Trasvassament?