Josep Arasa i Ferrer

Quan l’estructura social és tensa, afloren els problemes més profunds. Fa temps que la corda catalana esta tensada i qualsevol escull li fa sortir tot allò que altrament roman soterrat, circumstància sempre aprofitada per lerrouxistes, pels trepes i pels enemics del nostre poble.
Ultra les raons ecologistes amb les que combrego, el problema de la sequera barcelonina ha destapat la caixa dels trons de la insolidaritat territorial, actitud molt ben aprofitada pel PSOE/PSC i els seus acòlits.
Les comarques es vengen d’anys de discriminació i insolidaritat barcelonina. Quan Cervera o l’Espluga de Francolí han patit set, quan a Miravet no han pogut utilitzar la barca per passar el riu, quan la gent del Ebre ha denunciat la salanització del riu,  han estat problemes locals, o en els millors dels casos comarcals. Quan Barcelona pateix set és un problema nacional. I aquesta discriminació mediàtica i política, que ve de lluny, avui esclata per gaudi de molts.

Aquestes errades, d’ahir i d’abans d’ahir, es mantenen vives en la gestió actual de l’aigua. Fa uns dies, a la Ribera d’Ebre, veient que una fuita en la canonada d’aigua a pressió del rec la llançava espectacularment i durant hores a un camp, seguin la veu de la meva consciència estalviadora vaig posar-ho en coneixement dels agents rurals. La seva resposta va ser tan concreta com la meva sorpresa, “a la Ribera d’Ebre estan en situació 1, no tenen cap problema d’aigua, no passa rés si la llencen o malbaraten”. Segons les disposicions actuals, no és tota Catalunya qui ha de preocupar-se per l’estalvi d’aigua, és tan sols una petita part del territori.
Aquestes disposicions discriminatòries poc o gens afavoreixen la cohesió territorial. Cert que aquest no és el moment d’esmenar la plana d’una normativa equivocada. Quan la Segarra es queixava, quan a les Garrigues patien set era el moment de crear normatives que fessin sentir la veu d’aquell territori arreu de Catalunya. Ara, qualsevol esmena, esdevindrà un acte més de prepotència barcelonina. (segueix).

Tal com ho va ser el servei d’informació del 012 al demanar el telèfon dels agents rurals de la Ribera d’Ebre, la noia que em va atendre va tenir greus dificultats per ubicar la comarca, al cap d’una bona estona em va donar equivocadament el telèfon dels agents de Tarragona. Alla em van facilitar el d’Amposta, que són els que tenen competència a la comarca.
Així no és fa la Catalunya nació, i el resultat de tots aquests despropòsits es pot llegir en l’article que reprodueixo de Núria Menasanch aparegut a la revista L’Estel de Tortosa, amb el títol  Mos convé Barcelona als catalans?.

L’autora comença el seu article referint-se al transvasament d’aigua fins a Barcelona, “suposo que la canonada serà molt similar a la del transvasament de l’Ebre cap a Tarragona. A n’allò li diuen mini-transvasament i a n’aixó captació puntual. Me és igual. De tots és sabut que a les Barcelones de català ne saben ben poc….

…La sequera ha provocat que mentre els camps de golf i les estacions d’esquí, que utilitzen los que-macus en cap de setmana, continuen malmeten aqüífers i llançant aigua, los pobres pagesos haiguen de perdre tota la collita i haiguen de vore com les plantes se’ls hi fan malbé irremediablement.

Diuen que no hi ha hagut planificació. I tant que ni ha hagut!!. Ja ho va dir lo sinyor Clos quan va vindre a fer-mos lo pregó de la Cinta fa uns anys, quan encara era alcalde de Barcelona. La seua ciutat havia de crear més gratacels, la població s’havia de concentrar encara més en la gran urb i no pas disseminar-se. Conseqüència: lo 50% de la població catalana se concentra a Barcelona, i tota la riquesa també….

…Parlen de que la gent del Ter, de Lleida, del Camp de Tarragona, de les Terres de l’Ebre, no som solidaris amb lo territori……Qui no és solidari? Fa poc, quan se va crear el gran institut d’estudi dels deltes a nivell internacional, un institut que concentrava molts científics i creava en conseqüència molts llocs de treball altament qualificats, no van ser, allavons, solidaris amb natros. Ben be que s’ho va quedar Barcelona!!.

…I és que l’aigua ja no baixarà per aquí, anirà directa a Barcelona. Lo nostre Delta desapareixerà i poblacions senceres fins Amposta desapareixeran baix les aigües i hauran d’anar a viure a la gran capital. Ni infraestructures, ni empreses, ni universitats i ara, ni riu.

La gran riquesa de Catalunya, a on se conserva la parla, les tradicions, etc, està en lo territori, i Barcelona s’ho està engolin tot. Mos convé Barcelona als catalans?”.