Amb un profund recolzament a les mesures que dicta l’administració per a l’estalvi de l’aigua, em pregunto: perquè no es fa res per aprofitar l’aigua del pantà de Foix?. Perquè no es fa rés per aprofitar les aigües del pantà d’Ulldecona-la Sènia
LA SEQUERA I LA DESÍDIA ADMINISTRATIVA
Deixa un comentariEl pantà del riu Foix esta situat en el terme de Castellet i la Gornal, i gairebé sempre està ple. Avui està al 86.6% de la seva capacitat, molt per sobre de la mitjana nacional. Habitualment esta entre el 90 i el 99%. Això succeeix perquè l’aigua del Foix no s’aprofita per rés.
El riu, que no és cabalós i molt estacionari, neix a la serra de la Llacuna sota el santuari de la Mare de Déu del Foix, travessa la plana penedesenca rebent aigua de les rieres de Pontons, de Vilobí i de Mermellar. Aboca les seves aigües al pantà, abandona l’antiga llera que el portava fins a la Mediterrània al terme de Cubelles, i crea un paisatge idíl·lic a l’entorn del castell de Castellet.
La historia va donar al riu un paper de frontera entre
la Catalunya Vella i la Nova, i segles després, amb la suor de molts treballadors penedesencs que fugien de la gana de la fil·loxera –entre d’altres el meu avi– és va construir una pressa (inaugurada el 1928) que barrava el seu pas i obria la porta al subministrament d’aigua de boca a Vilanova i la Geltrú i un cert teixit de regadiu al Penedès Marítim (actualment Garraf).
La desídia administrativa i la contaminació del riu van fer perdre l’utilitat del pantà, i avui és un llac inútil pel subministrament i tan sols utilitzat per la seva bellesa. Ple de llot en el seu fons, les comportes barrades, els filtres d’aigua inutilitzats i amb una petita explotació turística com única utilitat.
Els anys 70 del segle passat, es va parlar de la seva regeneració amb un pla arriscat que consistia en abocar moltes tones de calç viva dins l’aigua per tal de liquar el fons del pantà. Eren èpoques en que ningú pensava en els danys ecològics i la salut de les pobres carpes. Posteriorment va entrar en un pla d’aprofitament, no desenvolupat, com dipòsit intermedi del transvasament de l’Ebre cap a Barcelona.
Avui el pantà de Foix és tan sols una dada estadística, un bon criador de mosquits, un espai agradable i un oblit administratiu.
Una administració que preocupada per l’aigua que gota a gota es perd per les aixetes, oblida els milions de litres d’aigua que es perden, per evaporació, esquerdes i desídia, emmagatzemats al pantà del Penedès.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 19 de febrer de 2008 per Josep Arasa
Xifres, sisplau, i veuràs que l’aigua d’aquests dos embassaments no compta per a res. Arreglar les moltes fuites del sistema de subministrament i racionalitzar els mètodes de reg sí que serien mesures eficaces. Però qui gosa tocar ni una sola infrastructura en aquest país?