Josep Arasa i Ferrer

O com la política esdevé cada cop més un exercici urbà

Per primer cop, des de que ha començat aquesta campanya electoral, he escoltat un líder de partit parlar de la Catalunya rural. I en va fer esment per criticar a l’anterior govern de CiU i l’utilització que en feia. No va oferir cap proposta nova.

Sembla que conceptes com equilibri territorial, Catalunya rural, cultura rural, hagin deixat de tenir sentit per a la majoria de polítics.

Els uns, per l’estrany complex d’inferioritat  que encara mantenen de ser rurals. Els altres, per que es modern definir el nostre país com una gran ciutat, negant el sentit de ruralitat i aplicant a qualsevol manifestació rural el pejoratiu de "cultureta" o de folklòrica. D’altres, perquè la seves manifestacions poden ser de bumerang degut a la política que durant anys han mantingut amb aliances amb el caciquisme local, i amb la política de talonaris i subvencions. I tots, perquè a les zones rurals de Catalunya cada cop hi han menys vots i son mes cars.

Per exemple: ningú parla de polítiques de reforestació, no els interessa. Amb una anàlisi simplista constatarem que un polític esta sotmès a eleccions cada quatre anys, un arbre comença a fer goig al cap de trenta. El polític no pot obtindre cap rèdit d’aquell arbre.

Una campanya electoral en un barri de qualsevol ciutat es més fàcil de fer i molt més econòmica que en els pobles i disseminats de la nostra Catalunya rural.  Parlar del dret universal a les noves tecnologies és senzill en les conurbacions urbanes, és molt poc rendible garantir-ne el dret a les masies. I podríem seguir amb el transport públic, amb la sanitat, amb l’educació, amb l’atenció a la tercera edat, etc, etc.

Als grans partits, la Catalunya rural interessa poc, i si encara te algun valor es per l’actual llei electoral. A les eleccions al Parlament perquè el vot rural obté més diputats que el vot urbà, i a les municipals pel control de les Diputacions. Amb aquest desinterès el que fan és deixar la porta oberta a l’entrada de formacions extraparlamentàries.

Plataforma per Catalunya, aquell partit que te com a principal objectiu el control de l’emigració, esta arrelant a les zones rurals de Catalunya , precisament allà on el problema migratori es mes escàs.  Plataforma presenta a la demarcació de Barcelona 16 candidatures municipals, a la de Tarragona en presenta 8, a la de Girona 1, i a la de Lleida es presenta a 15 municipis, (fins i tot al municipi de Massoteres, aquell poble d’alcalde "especial" del que repetidament s’ha parlat en aquest bloc).

Catalunya no serà, però, la gran ciutat que alguns desitgen, ni el turisme esdevindrà la única alternativa per mantenir viu aquella part de país que hi ha rera del passadís Mediterrani. El retorn del jovent cap els nostres pobles, el imparable camí vers l’universalització de les noves tecnologies, i les noves alternatives agrícoles, donaran a la Catalunya rural un nou i democràtic futur. Malgrat els partits urbans, AMEN.