Josep Arasa i Ferrer

De l’antic castell de Miralpeix tan sols en queden restes de murs emplaçats a l’extrem occidental del terme de Sitges, al límit amb Sant Pere de Ribes. Tot i que se’n coneix l’existència des de l’any 1057, les poques restes que queden avui en dia són d’una reconstrucció posterior, ja que va ser destruït l’any 1190 en una lluita entre Ponç de Ribes i Gombau de Miralpeix d’una banda, i Berenguer de Castellet i Eimeric d’Espiells de l’altra. El conjunt té una superfície d’uns 275 m2, de planta rectangular i estructurat en dues estances. També hi ha una torre quadrangular (4,50 x 3,70m) al NE i una cisterna de forma rectangular adossada al mur divisori entre les dues estances.

L’any 1271 les terres de Miralpeix passaren a formar part del patrimoni de Berenguer de Ribes. L’any 1279, Berenguer empenyorà aquest terreny a Galceran de Miralpeix. El 1303, Arnau de Miralpeix, posseeix terres a les Clotes, al terme de Sant Martí Sarroca. A finals del segle XIV, el senyoriu sobre la quadra de Miralpeix passà a mans dels reis d’Aragó.

El 1382 Sitges, els castells de Ribes, de Campdases i el de Miralpeix, entre altres, foren cedits, a petició de Sibil.la Fortià, esposa del rei Pere III, al seu germà Bernat de Fortià. EL rei Joan I l’any 1387, va cedir els terrenys a la seva esposa, Violant. La parella reial va vendre totes les terres de Miralpeix al bisbe de Barcelona el 19 de juliol de 1390.

Durant alguns anys del segle XIV, en els documents notarials del Penedès  es troba el mercader Pere Gibert de Miralpeix. Es casà amb Elisenda, filla de Guillem Gual del mas de la Riba (Santa Margarida i els Monjos). Va viure a Vilanova de Cubelles, a la Riba, a Sant Martí Sarroca i a Vilafranca fins l’any 1388. Es tornà a unir en matrimoni amb Francesca, filla del ric mercader vilafranquí, Bernat Babau. Aquest fet el va fer propietari de cases, rendes i terres del terme de Vilafranca que li pertanyien com a marit de Francesca, hereva del seu pare. El seu fill va ser el també mercader, Raimon Gibert, que va viure a Calafell i curiosament l’any 1431 va vendre un esclau sarraí, anomenat Joan, per el preu de 39 florins d’or. En Pere Gibert, germà de Raimon, va viure al carrer dels Ferrers de Vilafranca el 1433. L’any 1489 encara el fill d’aquest és anomenat Joan Gibert de Miralpeix.

A principis del segle XV va comprar Miralpeix la Pia Almoina de Barcelona als administradors de l’Hospital de la Santa Creu, hereus de Berenguer de Miralpeix. Quan durant els primers dies de 1411, prenen possessió de la torre i del terme municipal de Miralpeix, aquest sector passa a formar part per primera vegada del terme municipal de Sitges, vila que des de la primera meitat del segle XIV estava també sota el domini de la Pia Almoina.
Cap a finals del S.XVI, Sitges va incrementar el cultiu de la vinya, sobretot l’especialitat de malvasia.  Durant la primera meitat del segle XVIII, es va produir un fort increment de la demanda exterior de vi, com a conseqüència de l’obertura del mercat de les colònies americanes. Aquest fet va propiciar que les terres de Miralpeix es dediquessin, gairebé íntegrament, a la plantació de vinyes. També va ser durant aquests anys d’auge econòmic quan es van renovar els conflictes per independitzar la vila de Sitges del baró feudal. Aquest problema es va resoldre durant les primeres dècades del segle XIX, moment en què es va abolir el règim senyorial. La quadra de Miralpeix va dependre de la parròquia de Ribes fins l’any 1917.

Publicat a El 3 de vuit el 25-03-16