HOMENATGE ALS REPRESLIATS (1936/1978)
Deixa un comentariEn el moment en que l’autoestima del país esta molt més baixa que en l’època franquista, el Memorial Democràtic mira enredera per retrobar-la.
No hi entenc d’estadístiques que donen valor a l’autoestima, però aplaudeixo totes les iniciatives tendents a recuperar la memòria.
El proper dimecres dia 14, el Memorial Democràtic -Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació-, organitza un concert-homenatge a tots els represaliats pel franquisme.
Amb la visió que ens dona el temps -trenta quatre anys desprès de la mort del dictadore és molt de temps-, els historiadors haurien de canviar el concepte de la guerra civil i deixar d’emmarcar-la entre els any 1936 i 1939. Cal que obrin els marges i parlin del espai compres entre el cop d’estat franquista de 1936 fins a l’any 1978, en que –per a be o per a mal- s’aprovà la constitució espanyola. Durant tots aquest anys hi va haver lluita i resistència contra el cop d’estat; i va haver morts i repressió de la dictadura militar. Va ser una etapa històrica amb trets comuns: una minoria que va lluitar contra el sistema sorgit del cop d’estat, uns col·lectius repressors i una societat esporuguida i silenciada.
La guerra i la repressió no van acabar l’any 1939. En nom de tots els maquis que van somiar la victòria, dels idealistes que van agafar les armes per un món diferent, dels que van lluitar des de les fabriques, les universitats o el camp per un país lliure, ens cal un canvi de concepció històrica.
Gairebé amb nocturnitat i massa silenci, Memorial Democràtic, organitza al Palau Sant Jordi un homenatge a tota la gent represaliada pel franquisme. Una festa més que substitueix al gran homenatge que el país deu als defensor de la llibertat.
Es tracta d’un concert gratuït amb el nom de “Poètiques de resistència, somnis de llibertat”, (dimecres 14/10/09, 21h.) en el que participaran Joan Manuel Serrat, Carme Sansa, Lluís Homar, Juan Diego, Juan Echanove, Julieta Serrano, Mercè Sampietro, Francesc Pi de la Serra i l’Orfeó Català que recordaran alguns dels poemes i les cançons que en boca del poble van esdevenir lemes i himnes d’aquell combat.
“Poètiques de resistència, somnis de llibertat” és un homenatge a les dones i als homes, que van lluitar contra la dictadura franquista i per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya, molts dels quals hi van pagar un preu ben alt: anys de presó, tortura, repressió, persecució i fins i tot la mort.
Que amb el seu exemple recuperem la nostra autoestima!!!.