Josep Arasa i Ferrer

L’Autòdrom, conegut popularment com l’autòdrom de Sitges, fou construït l’any 1923 en el terme de Sant Pere de Ribes, en una finca de 50 hectàrees al costat de la urbanització Rocamar. Fou batejat amb el nom d’Autòdrom de Terramar, i va ser un dels primers del món. En el moment de la seva construcció a Europa tan sols n’hi havia dos, el de Brooklands i el de Monza, i a Estats Units només hi havia el d’Indianàpolis.
Dissenyat per l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, el circuit ovalat té una llargada d’uns dos quilometres amb peralts de 60 a 90 graus, i fou construït en només 300 dies, amb un cost de 4 milions de pessetes.
La seva inauguració fou presidida pel rei Alfonso XIII “el Cametes”, acompanyat pel dictador Primo de Rivera, actuant d’amfitrió el sabadellenc Francesc Armengol (promotor de la urbanització Terramar de Sitges i un dels principals inversors del circuit).

En el marc d’aquells actes inaugurals es va córrer el Primer Gran Premi Internacional, que va guanyar Alberto Divo al volant d’un Sumbeam.
L’elevada inversió per a la construcció del circuit sumat a l’escàs públic que assistia a les proves, va fer que no es poguessin atorgar premis monetaris als pilots per les seves victòries. Això va afectar seriosament la reputació del circuit, i així l’any 1925 ja no es realitzaven curses.

L’any 1929 l’Autòdrom va passar a mans  del comte polonès Edgar Morawitz. Gràcies a la inversió de Morawitz es varen tornar a disputar curses a partir de l’any 1932, amb una prova del Campionat Espanyol de Motociclisme.
Morawitz va disputar una cursa singular a l’autòdrom competint amb una avioneta. La primera cursa la va guanyar ell amb el seu vehicle Bugatti. A la revenja va ser l’avió qui va guanyar.

L’any 1936, l’aventurer Morawitz va posicionar-se en contra de l’aixecament militar franquista. A partir de l’any 1939 la por a les represàlies de la dictadura va fer que tingués d’abandonar la gestió del circuit i marxar a Amèrica. S’abandonà definitivament l’organització d’activitats automobilístiques. En acabar la guerra 1936/39, un “americano” va comprar els terrenys i va construir una granja avícola.

Malgrat el seu mal estat de conservació, periòdicament s’escolten comentaris sobre la reobertura de l’autòdrom. Fa un temps un empresari canadenc va mostrar el seu interès per comprar-lo i convertir-lo en un circuit per a realitzar proves automobilístiques per a  cotxes construïts abans de 1950.
El mes de setembre de 2009 la premsa publicava un altre projecte pel recinte. Els propietaris actuals, la família Ricard i Lloret -nets d’aquell “americano” del 39- volen transformar-lo en un parc temàtic del motor, amb una pista rehabilitada, una tribuna que allotjarà un museu de cotxes clàssics, un hotel amb centre de convencions, un amfiteatre per a fer espectacles a l’aire lliure, botigues i restaurants. Aquest projecte esta recolzat pel veterà pilot Salvador Mora, que encara conserva el vehicle en que va competir a l’autòdrom. La família –afirma- que en un parell d’anys el seu projecte pot ser una realitat.

Els darrers anys l’autodrom ha acollit activitats puntuals: va rebre el Ralli de Coxes d’Època Barcelona-Sitges, Mercedes hi va gravar un espot amb tots els seus vehicles, un parell de Ferraris van de córrer pel circuit, etc.