Josep Arasa i Ferrer

Nuria Raspall Rovirosa al seu volum “Jaume Rovirosa i Castellet” dedica unes planes a palar dels “Familiars del Sant Ofici”. En Jaume Rovirosa Castellet, hereu de la quadra de Rocacrespa a Cubelles, va ser batejat el 25 de juliol de 1640, i va ser enterrat dins l’església del convent de Sant Domenech (actual castell de Penyafort) de la Ràpita el 20 de maig de 1704. En Jaume Rovirosa era Familiar del Sant Ofici.

A l’època medieval, a la Corona catalano-aragonesa, ja existia la Inquisició. Però a començament del segle XV la Inquisició va caure en un període d’inacció. Els Reis Catòlics, amb la finalitat de combatre el jueus, crearen la  Inquisició al Regne de Castella. L’any 1478 el rei Ferran instaurà el model castellà al Regne d’Aragó. Durant el segles XVI i XVII cal destacar-los per la virulència inquisitorial. El tribunal del Sant Ofici de la Inquisició castellana tenia arreu del territori català uns comissaris, 14 al segle XVI, 46 al segle XVII.  Per ajudar als comissaris hi havia els anomenats “Familiars del Sant Ofici”, uns servidors laics.

Ser Familiar del Sant Ofici era un càrrec considerat “d’alt honor”. Tenia l’obligació de denunciar als tribunals qualsevol fet que pogués afectar els interessos de l’església i els incompliments dels deures amb Déu. Era l’intermediari entre el tribunal i el reu. Protegia a l’inquisidor i gaudia de privilegis socials i econòmics. Estava exempt d’impostos reials i locals; no podien ser culpats o perseguits per aquelles mateixes causes que ells havien denunciat. Durant els processos Inquisitorials estaven protegits per l’anonimat; podien portar armes de foc; no haver d’allotjar tropes i estar exempts de contribuir a les despeses de la guerra.

El càrrec requeria un expedient previ de puresa de sang. Ser Familiar implicava ser un cristià pur, que demostrava que entre els seus avantpassat no hi havia jueus conversos (marrans), ni moriscos. Aquesta investigació no s’estenia més enllà dels avis. Havien de ser majors de vint-i-cinc anys, fills legítims, ni estrangers ni clergues, i de conducta exemplar i honesta. No podien dedicar-se a treballs propis de les classes modestes, com ara aquells que exercien un ofici on havien d’utilitzar eines de tall –carnissers, talladors, sastres, sabaters, cuiners, basters,…- ni podien realitzar activitats comercials on hi tingues cabuda la usura i l’especulació. Un cop acceptat l’expedient el sol·licitant prestava jurament de fidelitat davant dels Inquisidors, on rebia el títol de Familiatura. Títol que esdevingué objecte, de venda, i alguna vegada fou hereditari. Al pas del temps, la majoria dels privilegis de que gaudien els “familiars” van anar desapareixent.

Publicat a El 3 de vuit el 04 de maig de 2018