Josep Arasa i Ferrer

Avui diumenge, desperto astorat amb la veu del President de la comunidad autonoma de Castilla-León: “no aceptare ninguna financiación que venga del modelo catalan“.
Es la porta 273 del gran vodevil del finançament de Catalunya.

Els socialistes han esporgat l’Estatut de tot allò que donava personalitat a Catalunya. Han anul•lat, per la força de la imposició, aquells articles que parlen de bilateralitat en la negociació del finançament i l’han transformat en un problema de todas las comunidades autonomas. Han entrat i sortit d’aquest escenari vodevilesc per allà on han volgut sense cap altra regla de joc que la que ells han imposat. I estan a un pas d’aconseguir la seva salvació triomfadora com a salvapatries. (segueix)

Amb les mentides repetides i el incompliment de terminis de l’Estatut, -els sapateros, els icetes i els saragoses amb l’ajud d’ERC i IC- estan aconseguint un bon grapat d’objectius negatius pel país.
Han fet de l’Estatut terra cremada i ara estan fen el mateix amb la imatge de Catalunya. Ara Catalunya torna a ser la culpable davant els espanyols de les seves misèries, i ERC i CiU les intolerants perquè no accepten unes quantitats quan la diferencia es molt petita o el termini de pagament és un any més o menys**.
I tot això malgrat la crisi que ofega a tots els pobres espanyols!!!.

Amb l’ajut de la nostra actitud mesell, el PSOEPSC manipula la legislació estatutària i allarga els terminis amb unes promeses que ningú no sap si compliran; tal com han fet amb una bona part de les partides pressupostaries assignades en els darrers anys.

Aquest escenari vodevilesc amb tantes portes d’entrada tan sols deixa una porta de sortida: la boca de l’escenari. La més gran i única de les possibles: l’única que ens permet dir: mai més, adéu Espanya!!!! .

**.- Dependrà dels pactes secrets entre PSOE i els dirigents d’Esquerra,  perque ens venguin la victoria d’un ajustament financer gracies al esforç i duresa dels puigecercos i carods, i vulguin fer-nos oblidar definitivament el concert económic i el irresolt problema Catalunya-Espanya.