Josep Arasa i Ferrer

El Pont Nou de Sant Pere de Riudebitlles és un impressionant aqüeducte de 80 metres de llargada per 25 d’alçada que transporta les aigües de la riera de Mediona –també coneguda amb el nom de riu Bitlles- per sobre del torrent d’en Gilló per alimentar els molins i els horts.

Es troba a 1 Km del poble i està format per 10 grans arcs de mig punt, té dues parts ben diferenciades que es corresponen a dues èpoques de construcció. La zona central del segles XVII i XVIII ocupa la part més alta de l’aqüeducte i està formada per una doble arcada de petita llum amb doble filada d’arcs de dues alçades a la manera dels aqüeductes romans. Aquesta doble arcada està flanquejada per un pilar quadrangular a banda i banda, dels quals arrenquen dos arcs un a cada costat d’amplada superior als anteriors de mig punt. Aquets últims arcs enllacen amb les restes medievals ben diferents amb el tractament i tipus de materials.

No hi ha dades concretes sobre l’origen de la construcció de l’aqüeducte. Des de el segle XI hi ha noticies de l’existència de construccions per canalitzar l’aigua del riu Bitlles salvant el torrent. Això no vol dir que el tipus de construcció d’aquesta primera obra fos similar a la que ha arribat als nostres dies. Segurament es tractava d’una construcció molt més senzilla.

La part més antiga de l’aqüeducte actual pot correspondre al segle XIV o començament del XV quan el monestir de Sant Pere passa a ser propietat dels monjos de Montserrat l’any 1428. L’aqüeducte gòtic era una obra d’enginyeria important. Tots els indicis fan creure que la part central del pont es devia ensorrar com a conseqüència dels terratrèmols de la primera meitat del segle XV i que es va substituir durant més de dos segles per estructures de fusta.

Els anys 1634 i 1652 als manuals parroquials s’esmenta repetidament el Pont Nou com a obra que ja existia. L’arxiu parroquial diu que el 7 d’agost de 1672 es van començar les obres del Pont Nou –cal suposar de reconstrucció- les quals van estar contractades a preu fet -475 lliures barcelonines- al mestre d’obres Gaspar Clavé d’Olesa de Montserrat.

Malgrat que en una de les claus dels arcs hi ha la data de 1721, que fa pensar que és la de l’acabament de l’obra, aquesta va durar ben bé durant una dècada més, ja que hi ha documents que fan referencia als mestres d’obres que hi treballaven. El 23 de desembre de 1728 el mestre de cases Arcàngel Badia va caure del Pont Nou. El 1732 l’obra va tornar a cobrar-se una altre víctima: “Pere Banach caigue del Pont Nou i se reventà”.

A causa del mal estat de conservació d’algunes zones del Pont Nou l’any 1982 la Diputació de Barcelona va iniciar l’estudi per a la restauració. Actualment està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Publicat a El 3 de vuit el 24 de novembre de 2017