Josep Arasa i Ferrer

El vi és un producte de moda. Es parla de vi a taula i a la feina; entre companys i desconeguts; és motiu de conversa al metro i a l’autobús. Dels productors del vi, dels pagesos, no en parla ningú.

El vi com a producte acabat, com a obra d’art mereix tots els elogis i milers de comentaris, però aquest plaer de deus no és el producte del treball fàcil o de tecnologies improvisades, es el resultat d’un esforç de molts homes i dones de la nostra terra que han après, a cop de generació, el que costa fer un producte de qualitat.

Amb la voluntat de rentar consciencies i superar els greus problemes del sector, que depassen les tradicionals i rígides Denominacions d’Origen, la Generalitat també ha volgut parlar de vi. Entre els mesos de maig del 08 i el mes de febrer de 09 va endegar Debatdevi, un conjunt de conferencies i taules rodones patrocinades per la Caixa del Penedès, i impulsades per l’Institut Català de la Vinya i el Vi. Fa uns dies es van presentar les conclusions d’aquets 9 mesos com la suma d’iniciatives tendents a que el vi català sigui el líder del consum a Catalunya. (segueix)

El que primer sobta, al llegir les conclusions, és la significativa absència de tres paraules: pagès, Europa, i crisi.

Contràriament al que es desprèn en llegir el treball, Europa marca amb les seves directrius el present i l’esdevenidor del món del vi a Catalunya. En aquests moment, Brussel·les, està subvencionant la disminució de la producció vinícola que ja ha afectat més del 9%. Paral·lelament està autoritzant importacions de vi des de països tercers que ja superen el 10%. Aquest increment es veu agreujat per una disminució del consum a tota Europa del 4,7%.

Amb aquesta realitat del consum i de les importacions, i sabedors que la majoria de les terres on hi viu la vinya son terres pobres en les que no es pot conrear cap altre producte, tan sols hi ha una certa esperança agrícola en les noves alternatives industrials de la vinya i del suc del raïm: l’etanol.  Les institucions europees, amb el silenci del govern espanyol, s’oposen a aquesta possibilitat salvadora, mentre és destrueixen inútilment milions de tones d’alcohol vínic i s’obtenen etanols industrials a partir dels cereals germànics.

El pagesos catalans veuen com els seus esforços per satisfer les exigències del mercat i dels industrials estan pagats amb preus de gana, i, conseqüentment s’abandonen moltes terres en profit del creixement urbà, o esdevenen propietats secundaries. Ningú dona als pagesos solucions dignes per poder viure de la terra, ni noves alternatives per poder ampliar les seves fons d’ingressos. La manca d’imaginació del Debatdevi deixa al marge la recerca necessària per a les noves utilitzacions de les vinyes i el suc del raïm: el most, el vi sense alcohol, els productes farmacèutics, etc.

Excepcionalment, l’Ajuntament de Calafell, ha fet una reserva de terreny per construir una planta d’energia elèctrica a partir de les restes de poda tan abundoses a les vinyes.

Debatdevi ha dilapidat mols euros i esforços, i tan sols aporta com a conclusions les solucions que ja fa temps que apliquen altres països, però que en un moment de crisi esdevenen formules per a fer volar coloms. En temps de crisi cada cop es demana menys vi en els restaurants  degut al seu elevat preu. Coneixedora del moment econòmic que es passa, l’administració es manté en el mateix esquema promocional de sempre i ni busca, ni impulsa, noves receptes per fer-lo més accessible tot mantenint la qualitat: incentius de mercat, ampolles més petites, vi enllaunat, noves formes de distribució, etc.

Aixequem, dons, una copa pel Debatvi, que nascut com una bona iniciativa ha esdevingut una oportunitat perduda, potser la darrera per salvar les vinyes i els pagesos catalans. Una eina amb tuf de vinassa, impulsada, com tantes altres coses fosques, per la Conselleria d’Alimentació i Agricultura. Un debat que tan sols servirà per a justificar unes  despeses davant els industrials i els electors.

Els polítics saben que cada cop queden menys electors entre els pagesos catalans, per això -en la intimitat del seus despatxos- continuen omplin les seves copes amb vi de la Rioja o vi francès, tan els hi fot.