EL FOIX I LES MESURES PER L?ESTALVI D?AIGUA
Deixa un comentariAmb un profund recolzament a les mesures que dicta l?administració per a l?estalvi de l?aigua, em pregunto: perquè no és fa res per aprofitar l?aigua del pantà de Foix?.
El pantà del riu Foix esta situat en el terme de Castellet i la Gornal i gairebé sempre ple. Avui (14/07/07) esta al 86.6% de la seva capacitat, molt per sobre de la mitjana nacional. Habitualment esta entre el 90 i el 99%. Això succeeix perquè l?aigua del Foix no s?aprofita per rés.
El riu, que no és cabalós i molt estacionari, neix a la serra de la Llacuna sota el santuari de la Mare de Déu del Foix, travessa la plana penedesenca rebent aigua de les rieres de Pontons, de Vilobí i de Mermellar. Aboca les seves aigües al pantà, abandona l?antiga llera que el portava fins a la Mediterrània al terme de Cubelles, i crea un paisatge idíl·lic a l?entorn del castell de Castellet.
La historia va donar al riu un paper de frontera entre la Catalunya Vella i la Nova, i segles després, amb la suor de molts treballadors penedesencs que fugien de la gana de la fil·loxera ?entre d?altres el meu avi– és va construir una pressa (inaugurada el 1928) que barrava el seu pas i obria la porta al subministrament d?aigua de boca a Vilanova i la Geltrú i un cert teixit de regadiu al Penedès Marítim (actualment Garraf).
La desídia administrativa i la contaminació del riu van fer perdre l’utilitat del pantà, i avui és un llac inútil. Ple de llot en el seu fons, les comportes barrades, els filtres d?aigua inutilitzats i sense altre explotació turística que la pesca de quatre carpes.
Els anys 70 del segle passat, és va parlar de la seva regeneració amb un pla arriscat que consistia en abocar moltes tones de calç viva dins l?aigua per tal de liquar el fons del pantà. Eren èpoques en que ningú pensava en els danys ecològics i la salut de les pobres carpes. Posteriorment va entrar en un pla d’aprofitament, no desenvolupat, com dipòsit intermedi del transvasament de l?Ebre cap a Barcelona.
Avui el pantà de Foix es tan sols una dada estadística, un bon criador de mosquits, un espai agradable i un oblit administratiu. Una administració que preocupada per l?aigua que gota a gota es perd per les aixetes, oblida els milions de litres d?aigua que es perden, per evaporació, esquerdes i desídia, emmagatzemats al pantà del Penedès.
http://ense.gencat.es/aulanet/ud/socials/penedes/parc_foix1.htm