Josep Arasa i Ferrer

L’any 1919 es va organitzar a Moja una conferencia titulada “Creación de una bodega cooperativa” a la qual van assistir més de tres-centes persones. Va tenir com a oradors Josep M. Valls, cap de la Direcció General d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya; Josep M. Rendé, del celler cooperatiu de l’Espluga de Francolí, i Cristòfol Mestre de l’Estació Enològica de Vilafranca.

La primera institució sindical que va existir a Moja fou el Sindicat d’Agricultors de Sant Jaume de Moja que es definia  com una societat obrera agrícola.

L’idea de la fundació d’un Sindicat Agrícola que aplegués els pagesos i els propietaris fou del mestre de minyons del poble Alejo Bertran, qui ja havia impulsat la conferència de l’any 19. El Sindicat Agrícola es fundà l’1 de gener de 1921. Josep Mestre Comas en fou el primer president. A més de la secció de viticultura, comptava amb la de crèdit, la cooperativa, la d’assegurances i la d’arbitratge; l’adquisició col·lectiva d’adobs no es va començar a realitzar fins l’any 1931.

El 15 de setembre de 1936 es van fusionar el Sindicat d’Agricultors de Sant Jaume i el Sindicat Agrícola, en virtut del decret de Sindicació Obligatòria de la Generalitat de Catalunya, per convertir-se en el Sindicat d’Agricultors de Moja. L’any 1939 va tornar a canviar de nom i el 17 de març es constituí com Sindicato Agricola de Moja.

A partir del mes de maig de 1921 es va començar el procés per l’adquisició de terrenys i l’edificació del celler. El projecte fou encarregat al gran  arquitecte vallenc Cèsar Martinell (1888-1973) -conegut per haver construir els cellers de l’Espluga de Francolí, Aiguamúrcia, Barberà de la Conca, les Cabanyes, Gandesa, Pinell de Brai, Llorenç del Penedès , etc- l’obra fou encarregada al mestre de cases Pau Llopart de Moja.

La idea inicial era la construcció d’un celler amb una capacitat de 13.000 hectolitres, amb quatre naus d’estil noucentista, dues contigües en el sentit nord-sud i dues més perpendiculars a aquelles en sentit oest-est; per problemes econòmics, però, d’aquestes dues només se’n va construir una. En un principi es van bastir les dues naus transversals i les tines subterrànies de la perpendicular amb les boques a l’aire lliure, que, fins i tot van haver d’estar vigilades de nit perquè ningú no robés el vi. L’any 1930 es va decidir no acabar-la la nau ni fer la tanca de l’exterior de l’edifici, tot i així les obres van continuar en diferents etapes (1953-1959-1983).

Per finançar els treballs s’havia d’aportar un duro-5 pessetes- per cada carga de raïm (166,4 k.) , dues pessetes per carga en jornals de peó o de transport de carro, i col·laborar amb el màxim de jornals per evitar contractar treballadors forans i recorre al préstec. Però les mesures econòmiques adoptades no foren suficients i va caldrà recórrer al préstec. L’any 1923 es van demanar 13.000 pessetes a Francesca Rovira i Josepa Pareta de Vilafranca; a Josep Colomé Gustems dels Monjos i al Banc del Penedès. Els diners es van començar a tornar a partir de 1926.

Damunt el portal principal hi ha un plafó ceràmic horitzontal, amb un marc de color blau fosc sobre fons blanc, signat per F. Diago Castellón, on es pot llegir en lletres vermelles i blaves la inscripció “Sindicat Agrícola de Moja”, a sobre un altre de més petit octogonal amb la data 1921.

Publicat a El 3 de vuit del 06 de novembre de 2015