Josep Arasa i Ferrer

Rafael d’Amat i de Cortada (Barcelona, 1746 – 1819), conegut popularment com el Baró de Maldà, passà a la posteritat per ser l’autor d’un immens dietari que duu el títol de Calaix de sastre, són 60 volums, que va escriure, pràcticament sense interrupció, del 1769 fins a la seva mort. El Calaix de Sastre està considerant un dels textos més importants de la narrativa catalana del segle XVIII.

El Baró menà una vida de desvagat curiós, molt afeccionat a gaudir de festes i celebracions. Ell i la seva família visqueren sempre a Casa Cortada -Palau Maldà- al carrer del Pi de Barcelona,  que ara allotja unes galeries comercials del mateix nom.

El dia 1 d’octubre del darrer terç del segle XVIII el baró descriu com va travessar el Penedès. Va sortir de Tarragona a les 8 del matí i arribà a casa  dels Barons de Rocafort a Vilafranca a 2/4 de set de la tarda. Va dinar passat Creixell als hostals de la Figuereta.

“A una hora tocada, si fa no fa, guarnit ya lo coche, hem tirat avant cap a Vilafranca…, Hem pasat, al cap de mitja hora que corrían los andurrials, per sota de l’antiquíssim  Arch de Barà….
…Después, al cap de mitja hora, vérem a la caseria del Vendrell, ab sa iglésia, cimbori y campanar del tot acabat, que feya plantota ab cimboriet y cupuleta sobre, tot blanch. Entràrem a la vila y [hi] havia ya alguna negró de núbuls. Mitja hora después hem pasat per la vora y un carrer de casas del lloch de Bellvey, que hem dexat, ab la iglésia, pegat lo campanar, de una paret ab dos finestrals y dos campanas, a una com porxada sobre de la iglésia.
Un quart después de dexats a Bellvey entràre mal lloch del Gornal, veyent-se a tota la vila de l’Arbós dalt de un promontori, que pujàrem aquella costa ab alguns garrics-garracs que feya lo coche, y aixís en vàrios trosos de camí; y sutragots, que alguns ne donàbam. Per més espatlar la cosa, emenazant ya rato havia los núbols, por lo que se extenían ab negró a la part de llevant y mitjorn, pluja o altre desori pitjor, detenint-los lo ayre serè de ponent. Se mudà al de llevant y, tot seguit, comensaren a càurer gotas y luego un ramasot de pluja, que mulas, Francesch y Josep la tingueren que tomar com los de Sanahuja (*)….!
En fi arribàrem a l’hostal del poble antes del dels Monjos, determinats de deturar-nos-hi, vist que plovia poch o molt encara. Entràrem allí. Y lo coche y mulas, posant-se’ls las mantas per axugar-las. Resolguérem pèndrer allí lo batum, o.l chocolate. Y llavoras ya no plovia gota, ans bé se serenaba un poch lo cel. Per consegüent, llestos de pèndrer chocolate ab un poch de pa y algun got de aigua fresca, luego de tornadas a guarnir  las mulas al coche, arriaren cap a Vilafranca, de la qual vila ne veníam a distar una horeta.”

(*) Fer com els de Sanaüja, que es posen sota la pluja: resignar-se a una cosa per impossibilitat d’evitar-la.

Publicat a El 3 de vuit (06-12-12)