Josep Arasa i Ferrer

Al llarg de la historia els hostals i els hostalers han gaudit de mala fama. Al Tratado Legal y Politico de Caminos Publicos y Possadas del Dr. Don Manuel Fernandez de Mesa de l’any 1755, es pot llegir la consideració que mereixien els hostalers a l’autor, “son hombres viles y zafios, no solo en sus hechos si no en su apariencia”. “Pocos mesoneros deixan de ser malos”….”tanto que convendria poner en este oficio a los extrangeros, los quales seria menos perjudicial que se hicieran malos”.

El Tratado especifica la geografia arquitectònica dels hostals, havien de disposar de dues de portes d’entrada, una pels criats i el poble pla i l’altre per la gent distingida, perquè “una señora principal no se vea atemorizada y ofendida por el caballo que se alborota,  por el arriero que reniega, del calesero que fuma, y de toda esta turba que forma una confusion aborrecible a los ojos, al olfato y al oido”. I així “se aparten los brutos de los racionales y no se junten los hombres viles, destrozados y mendigos, con los ilustres”.

Les habitacions del criats –comunitàries- calia que estesin situades veient les menjadores dels cavalls i dels muls, per poder vigilar l’alimentació i la tranquil·litat dels animals. La cambra de l’hostaler havia d’estar a dalt de tot per controlar si algú entrava a robar a les habitacions.

Els hostals, destinats llògicament als forasters, no podien acollir la gent de la localitat, ni a dones de mal viure. Els nobles, els eclesiàstics i els soldats tenien preferència d’estatge per davant del poble pla. Quan tots els espais per dormir estaven plens i un privilegiat arribava, l’hostaler havia de fer-li lloc fen fora a una persona de categoria inferior malgrat que aquesta dormís.

Segons en P. Madoz, al Penedès del segle XIX hi havia un hostal “regular” a l’Ordal, dos de bons a Vilafranca, un parell més als Monjos i un al Vendrell.

Segons explica en Jeroni Pujades en el seu Dietari (1601-1605), a un hostal dels Monjos, el 24 d’octubre de 1602 (guerra dels Segadors), uns bandolers encapçalats per en Pay Català, van entrar de nit i ho van robar tot, especialment el que duien una colla de traginers de Valls.

Però no cal buscar en temps tan reculats per trobar malifetes d’hostal, al mateix poble, l’any 1916, van servir un vi que va provocar forts dolors d’estomac als comensals. Segons les anàlisis fetes per l’Estació de Viticultura i Enologia de Vilafranca del Penedès, el vi tenia un contingut d’àcid sulfúric superior al límit legal.

Un dels hostals monjencs, no fa gaires anys, es va enderrocar per a construir habitatges. L’altre va desaparèixer els anys 30-40 del segle XX per a fer La Casa de la Vila actual; en enderrocar-se van trobar revoltons vermells que, segons els entesos, era el senyal d’hostal en l’època dels romans, i entre les pedres va sortir –diuen- un important tresor.

A mitjans del segle XX es va construir a Santa Margarida i els Monjos un nou hostal -actualment mig enderrocat i vandalitzat- que és una de les imatges vergonyoses del municipi, però, aquestes ja són figues d’un altre paner.