Josep Arasa i Ferrer

Els analistes i la policia preveien que paral·lelament a la crisi hi hauria un increment de la delinqüència. Les dades de la DGP de la Generalitat de Catalunya corresponents als darrers dotze mesos així ho confirmen.

Malgrat que la societat no confia amb la policia i no denúncia; i la policia no confia amb la justícia i no deté; i els jutges –amb la seva prepotència- no confien amb les lleis perquè diuen que estan mal fetes pels polítics;cada dia es roben més carteres al tren, es prenen més cotxes, es buiden més cases i s’omplen més presons.. 

Segons les informacions ofertes per la DGP, entre els mesos de novembre de 2007 i novembre de 2008 el nombre de robatoris de vehicles ha augmentat un 3.20%.

Els atracaments a bancs i caixes, que havien quasi desaparegut del mapa delictiu, han augmentat un 31,67% ; i els atracaments als vianants en els carrers ho han fet el 9.76% especialment els robatoris de mòbils i diners a pensionistes a la sortida de les entitats bancàries a punta de navalla.

Contràriament al que es podria suposar, ha baixat el nombre de robatoris violents en els interiors dels domicilis (-16,95%) i a empreses (-17,36%). La causa, sembla ser, és que els delinqüents actuals son delinqüents primerencs impulsats per motius de necessitat econòmica, obligats a traspassar la ratlla de la legalitat per l’hipoteca o els deutes familiars.

L’estiu passat el 18,7% dels detinguts ho van ser per primera vegada. La manca d’experiència dels delinqüents és una de les causes del increment dels assumptes policials resolts (13.58%), i del nombre de detencions realitzades (20.1%).

La relació entre crisi i delinqüència té el seu exemple més clar en la detenció efectuada pels Mossos la tardor passada. Una mare de dos menors va intentar atracar un parell de bancs amb una arma blanca perquè necessitava diners per a pagar unes despeses urgents dels seus fills. La manca d’experiència la va dur a la comissaria el mateix dia dels seus intents.

Paral·lelament a aquesta inseguretat, segons la DGP, es constata un increment de les armes de foc, algunes vegades simulades i d’altres reals. 

La situació de per si ja era previsible i el seu agreujament –vista l’evolució econòmica- també, mentre la dotació policial i la seva formació cal mantenir-la igual degut a la falta de pressupost de la Generalitat.

.