CATALUNYA TRENCADA

Deixa un comentari

El nostre país te la grandesa de ser molts països al mateix temps. Els uns deuen la seva personalitat a la historia, d’altres són producte d’una conjuntura econòmica moderna, i d’altres -els més sagnants- són conseqüència de unes polítiques discriminatòries que han ocasionat un fort desequilibri territorial, producte de la ineficiència política dels darrers anys.

El concepte equilibri territorial, tan sols s’escriu en els programes polítics dels partits durant les campanyes electorals. Entre campanyes desapareix del diccionari. Actualment Catalunya s’està trencant per la Banda Ampla.
(segueix).

La deficient cobertura dels serveis de telecomunicacions a moltes poblacions de Catalunyaja va fer que la Generalitat endegues l’any 2004 un projecte nomenat Banda Ampla Rural per tal de fer-la arribar a totes les poblacions que no tinguessin cobertura del servei ADSL. L’empresa Iberbanda (Avinet) és la responsable de desplegar aquesta xarxa de comunicacions electròniques arreu del territori. Actualment, el desplegament i explotació de la xarxa s’està fent mitjançant el sistema WIMAX, una tecnologia via ràdio.

Malgrat aquesta iniciativa, Catalunya continua dividida en dos espais, l’arc Mediterrani on l’accés a la banda ampla arriba a cobrir el 99% dels nuclis de població del Barcelonès. I la Catalunya rural o d’interior on son moltes les persones i poblacions que encara avui no hi tenen accés.

A les comarques rurals de Catalunya hi ha espais on la cobertura està a nivells acceptables -Segrià 90%, Pla d’Urgell 90%, Terra Alta 85% dels nuclis de població- i d’altres que veritablement pateixen un greu retard i discriminació. A la Conca de Barberà la cobertura afecta tan sols el 44% dels nuclis, a la Segarra el 67%, al Urgell el 56%, a la Noguera el 62%, a l’Alta Ribagorça el 63%, al Pallars Jussà el 71%, a l’Alt Urgell el 60%, al Ripollès i al Priorat el 70%, etc. etc, segons dades facilitades pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació.

 

Tal i com diuen els estudiosos Castells i Imma Tubella, si durant la revolució industrial les fabriques eren el principal motor per a la creació de riquesa, a l’emergent societat de la informació aquest rol el tenen les xarxes de comunicacions i la capacitat intel·lectual dels ciutadans per transformar la informació en coneixements. La societat de la informació constitueix la mutació més important que estan experimentant les societats occidentals des de la Revolució industrial. Com llavors, els canvis afecten la manera de treballar de la majoria de la població i l’objecte de producció, i, simultàniament, la manera com ens relacionem entre nosaltres, la manera com aprenem i que aprenem, la manera com accedim a la cultura i a quina cultura accedim. En suma, el que comporten és un canvi en la nostra manera de viure.

 

Però aquesta societat, aquest canvi, no arriba -tal i com hem vist- a la totalitat dels territoris de Catalunya. Una bona part de les nostres zones rurals en queden marginalitzades.

El desenvolupament tecnològic no es pot deixar exclusivament a la lliure economia de mercat, perquè les empreses tecnològiques no inverteixen en aquells espais que no són rendibles. Una xarxa d’ADSL en una ciutat pot costar 10 i cobrir un barri de 100.000 persones, una xarxa per una zona rural costa molt més i arriba a molta menys gent. Per això és molt lloable l’iniciativa del nostre govern, allò que es criticable es el seu ritme de desenvolupament conseqüència del desinterès que mantenen els polítics per la Catalunya rural, degut al escàs nombre de vots que aquesta representa.

 

Unes comarques del nostre país, les mes uniformitzades, les més urbanes prosperaran més gracies a les economies lligades al coneixement i a la tecnologia, amb un intercanvi immediat de la informació de punta a punta del planeta, per que disposaran d’unes connexions socials en xarxa i una mentalitat més fàcilment adaptada al canvi.

Aquella comarca, aquella població, aquell territori, aquell col·lectiu, que no pugi al carro de les noves tecnologies estan signant la seva sentencia. Perdre aquest tren es perdre el futur.

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 11 de març de 2009 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.