BARRAQUES DE PEDRA SECA

Deixa un comentari
Les ribes de la Mediterrània són una de les zones del món amb una major presència d’elements de pedra seca. La durabilitat del material usat (fonamentalment pedra calcària) i l’escassa vegetació espontània de les zones on abunda (a causa de l’escassa pluviometria) han contribuït a la conservació de moltes d’aquestes construccions: marges, barraques de vinya, cabanes de volta, basses, paravents, etc. La presència de la pedra seca a Catalunya es manifesta d’una forma més tangible al Camp de Tarragona, el Penedès, a les Garrigues, l’Urgell, el Segrià, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, l’Empordà i el Montsià.

Anar a treballar al camp , segons el lloc on es trobés, volia dir anar a fer nit, passar més d’un dia. Les barraques es feien per proporcionar aixopluc i, fins i tot, habitatge a la família pagesa, als seus animals, i a les eines.

La tècnica per construir la barraques que utilitzaven els pagesos o els margeters -el sistema d’aproximació de filades- es remunta a l’època neolítica i s’ha utilitzat fins al primer terç del segle XX. La tècnica consisteix en anar sobreposant les pedres horitzontalment sense polir, aplanades, ben aparellades entre si, falcades amb altres pedres de mides més petites, amb reble per omplir els buits del mur, generalment unides en sec (pedra seca) i, en ocasions, amb fang.

Ens explica en Benjamí Català a “Bellesa Rural al Baix Penedès” que tan sols a la Bisbal del Penedès n’hi ha més de tres-centes, “i és, amb tota seguretat, el territori on en queden més de tota la comarca”. Al municipi de Subirats en tenen inventariades 159 i al terme de Calafell 49.

La pedra de construcció de les barraques depenia de la que trobaven a cada contrada. Podien ser de pedra plana o de pedra arrodonida; les fetes de pedra arrodonida eren més complicades, en la seva elaboració s’havia de buscar el millor encaix d’una pedra amb l’altre. De tota manera, la utilització de pedra arrodonida, permetia més rapidesa de construcció que amb la pedra plana degut a la seva grandària.

El tipus més habitual de cabana a la Bisbal és el de planta quadrada o rectangular  amb les cantoneres atalussades, mentre que en d’altres parts del Penedès –Subirats- són  rodones.

La majoria de barraques tenen un sol espai interior que compartien besties i persones i disposen de menjadora pel bestiar.  D’altres són dobles i tenen una estança i un estable. Normalment disposen d’una porta encarada a migdia a resguard dels vents dominants. Les portes estan tancades a la part superior  per una llosa plana, d’altres més elaborades fan la portalada amb un punt d’arcada.

Les cobertes estan construïdes creixent amb pedres planes, falcades per un costat per tal de donar pendent des de la paret de la barraca cap el centre, després es posava la pedra clau al bell mig de la teulada i finalment es tirava terra per tapar forats i plantar-hi lliris (Iris germanica), a fi de lligar el teulat.

 

PER SABER-NE MÉS.-

Pedra seca a les comarques de Tarragona, Diversos autors. (Diputació de Tarragona 2008).

Bellesa rural al Baix Penedès, Benjamí Català Benach. (Ajuntament de la Bisbal, …..2006).

Barraques de pedra seca, Ajuntament de Calafell http://www.calafell.cat/barraques-de-pedra-seca 

Publicat el 28/06/14 a El 3 de vuit  

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 28 de juny de 2014 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.