El desconegut Ball de Valencians de Santa Margarida i els Monjos

Més enllà de la tradició oral, l’única referència escrita de la colla de Ball de Valencians de Santa Margarida (Santa Margarida i els Monjos) és la que escriu el reverend Gaietà Viaplana l’any 1927 a les “Notes històriques de la parròquia i vila de l’Arboç”.

El 23 de gener de 1770 es va inaugurar a l’església parroquial de l’Arboç la nova capella del Santíssim Sagrament, i amb tal motiu es van organitzar unes festes religioses i populars en les quals actuaren el Ball de Valencians del Vendrell, els de la Riera, els de Santa Margarida i els del Catllar “que feu el castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina, es reputà pel millor”

L’escrit de Gaita Viaplana ha estat repetidament reproduït per constatar que el Ball de Valencians –una dansa tradicional la coreografia de la qual inclou diferents parts de ball que culmina amb l’elevació de petites construccions humanes- era el precedent immediat dels actuals castells. Així, les darreres investigacions relacionen el Ball de Valencians amb les muixerangues del País Valencià com Algemesí, l’Alcúdia, Peníscola, Titaigües, etc. Alguns autors expliquen la seva introducció i difusió a Catalunya per la incorporació del conreu de l’arròs en terres del Delta de l’Ebre per valencians, particularment de la Ribera del Xúquer.

A Tarragona s’han trobat les notícies més antigues del Ball de Valencians, els anys 1687, 1700 i 1706. L’any 1926, F. de P. Bové, detalla que als castellers “dins el primer terç del passat segle se’ls coneixia baix el nom dels “Valencians”. A aquests propòsit és molt interessant el treball del doctor en Història Àlex Cervelló, que ha redescobert l’origen dels castells i n’ha aportat novetats en una publicació anomenada “Del Ball de Valencians als Xiquets de Valls”.

Durant el segle XVIII, el Ball de Valencians, es va difondre pels pobles del Camp i del Penedès. A principis del segle XIX els balladors van abandonar la dansa i millorar la tècnica de les construccions finals.

Els balls de valencians van evolucionar de diferents maneres. Així, cadascun tenia una música i uns vestits diferents; a més, alguns van deixar de fer torres, altres van incorporar la figura del diable i en algun es recitaven parlaments o “versots” improvisats. El desprestigi social de les danses del seguici popular va fer que a finals del segle XIX els balls de valencians entressin en decadència, fins a desaparèixer totalment abans de la Guerra Civil. S’han trobat diverses versions de la música del Ball de Valencians, i la seva comparació ha permès demostrar que, amb el pas del temps, la melodia va evolucionar fins a convertir-se en l’actual Toc de castells.

Del Ball de Valencians de Santa Margarida tan sols en van quedar les contalles a la vora del foc, a les quals cal afegir les històries sobre algun padrí, que era tan forçut i valent, que quan passava la tartana dels de Valls, per anar a Vilafranca, sempre el recollien.

Quan passats uns anys de la darrera guerra civil es recupera la festa major d’Els Monjos, una de les poques activitats que es programen són els castells, els castells feien festa i país. El costum es va interrompre, i avui,  en cap cas, podem parlar de Santa Margarida i els Monjos com a plaça castellera, ni tan sols de ser un municipi amb memòria. Al recentment inaugurat local de la Festa Major, ubicat a l’antic estable de Mas Catarro, i a qui les autoritats municipals van batejar com “La Cuadra”, no es fa esment del Ball de Valencians, ni de cap altre dansa o quadre sacramental, de les que es ballaven o representaven a Santa Margarida i els Monjos.

Publicat a El 3 de vuit, del 19 de juny de 2020

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *