Cal canviar el nom de l’escola Samaranch d’Els Monjos?

Vicens Samaranch Fina va ser el primer alcalde franquista de SMMonjos. Va accedir a l’alcaldia el 5 de febrer de 1939 i es va mantenir fins els anys 60 del segle passat.

Va signar el ban que imposava el castellà a la població especialment als mestres, professors, tant públics com privats i als funcionaris “todos los funcionarios…cualesquiera que sea su categoria, …que… se expressen en otro idioma que no sea el oficial del Estado, quedaran ipso facto destituidos, sin ulterior recurso” , I acabava deixant clar l’objectiu “lograr rapida y eficazmente el restablecimiento del uso exclusivo del idioma nacional en todos los actos y relaciones de la vida pública “ .

Recull Ramon Arnabat, a “La gent i el seu temps”, que l’ajuntament de Vicens Samaranch redactà l’informe adreçat a la fiscalia (07-12-1940) amb la relació de morts i atacs soferts per les persones de dretes del municipi. Aquest document servi per empresonar i afusellar molts dels dirigents locals dels partits d’esquerra.

Era metge d’ofici, fill del també metge del municipi Marià Samaranch. L’abril de 1920 va començar a SMMonjos el “conflicte del metge” quan una delegació dels veïns es va adreçar a l’Ajuntament queixant-se de les  desatencions mediques i demanant que s’instal·lés al municipi un altre metge, cosa que la corporació accepta. Es donaren de baixa del metge Samaranch 305 famílies del municipi, que s’igualaren al nou, Alfons Casalé Sans, republicà.

Quan a l’ajuntament tingueren majoria els republicans nomenarem Alfons Casalé metge titular. Quan els d’Esquerra van perdre la majoria el metge Casalé va haver d’abandonar el càrrec que passaria a ser ocupat per Vicens Samaranch (monàrquic). I així successivament en una història que no tindria fi.

L’any 1970, el consistori franquista del moment, va batejar les noves “Escuelas Nacionales” d’Els Monjos amb el nom de Vicente Samaranch Fina. L’home, malgrat la seva edat i la ceguesa que llavors patia, va assistir a l’esdeveniment.

Vicens Samaranch, com a metge, va ser lloat per uns i criticat pels altres. Quan va ser alcalde es va construir la Casa de la Vila actual, però el seu pas per l’alcaldia no va comportar millores significatives pel municipi.

“No podem tancar ferides si convivim amb símbols que han humiliat els perdedors de la Guerra Civil i les víctimes del franquisme. Això inclou monuments i noms que homenatgen colpistes i dirigents de la dictadura.” Ester Capella, consellera de Justícia de la Generalitat. Gestió integral de la Memòria històrica (11-07-2018).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *