L’ESCOLA ALFONS XIII DE VILANOVA

La Vida Marítima era una publicació de Madrid que va néixer el 10 de gener de 1901 i es va mantenir fins el 1934. Es definia com la “revista de navegación y comercio, marina militar, deportes náuticos, pesquerias e industrias del mar”, va ser l’òrgan de propaganda de la “Liga Marítima Española”, grup de pressió dels industrials naviliers després de la guerra de la independència cubana. Al numero 122 de 20 de maig de 1905 hi ha un article sobre la “Escuela de Alfonso XIII, elemental y gratuïta de navegación y pesca en Villanueva y la Geltrú”.

L’escola Alfons XIII neix l’any 1902, de la ma de Francisco Sanchez Rubió, nouvingut en aquell moment a Vilanova, on “no encontré en ella otras gentes de mar que pescadores; á ellos, pues, era preciso dedicarse, y estudiadas sus necesidades y deseos, se me ocurrió fundar una escuela”. Va començar a donar lliçons a la platja, o els dies d’oratge a cobert dels magatzems del Salvamento de Náufragos, de la “Comandancia de Marina y otras donde nos quisieron admitir, pues a oir el sermón acudían los marineros, sus mujeres y sus chicos, amén de otros curiosos de tierra, y la concurrència aumentaba que era una bendición”.

Oferia classes gratuïtes amb una assistència mitjana de 35 a 40 alumnes diàriament, malgrat que els dies de temporal hi anaven  molts més alumnes. Quantitat a la que cal afegir dones i nenes que no rebien la consideració d’alumnes. “A esto es preciso agregar la asistencia diaria de mujeres y niñas (unas 20), pues si no es lo más conveniente esta promiscuidad, es preciso, ante su buen deseo é insistencia, el admitirlas hasta tanto se pueda instalar las clases para ellas”. Tothom hi anava dues hores diaries, “variando según la estación y temporada de pesca, pero siempre de noche”.

Durant tres anys la gent de mar aprenien a llegir i escriure, operacions aritmètiques i geografia general i marítima, nocions de navegació i pilotatge, telegrafia, astronomia, meteorologia, física, dibuix, pesca legislació marítima, “ejercicios militares y marineros, educación y moral cristiana”. També hi feien un “cursillo especial para los que han de ingresar en la Armada”. Acabats els tres cursos obligatoris donaven un certificat d’aptitud “para que sirviera de especial recomendación”.

Gràcies a la portecció de  Juan Oliva, del Museo Balaguer, y de Salvamento de Naufragos, van tenir un local definitiu a cobert i el material bàsic per una escola convencional: pupitres, pissarres, etc. Hi podien anar “desde los diez años cumplidos hasta cualquier edad, con la condición indispensable de ser matriiulados de mar”. Els cursos estaven dividits en tres seccions: “Patrones, marineros y aprendices, subdividida cada una en dos grupos: uno, sin instrucción primaria, y otro, poseyéndola; (los de la primera son el 50 por 100 y los de la segunda, salvo raras excepciones, la poseen muy rudimentaria).

Publicat a El 3 de vuit el 25 de gener de 2019

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *