A PACS MENGEN LES SOPES A GRAPATS

Pacs del Penedès és conegut pels seus vins, per ser el municipi on neix la contaminada riera de Llitrà -afluent del Foix- i per la desaparició de dos dels seus edificis emblemàtics: l’església de Sant Jordi i el castell.

Entre les localitats del municipi, a la part oriental del terme té interès geogràfic el veïnat de la Serra, on hi ha els turons de Sant Pau que constitueixen la partió amb Vilafranca amb els vèrtexs de Sant Jaume (296 m) i de Sant Pau (302 m). Antigament, al cim de la muntanya de Sant Pau, hi havia el santuari de Sant Jordi. La gent de Vilafranca acudia a la seva festa, de la mateixa manera que els de Pacs assistien a l’aplec de Sant Pau. El 1751 hi hagué una disputa entre els ajuntaments de Pacs i de Vilafranca, i aquest darrer ordenà que la festa de Sant Jordi es celebrés al santuari de Sant Pau. La gent de Pacs deixà d’acudir-hi i la capella de Sant Jordi es degué enderrocar.

El castell no se sap si estava a la Serra o on hi ha actualment el poble de Pacs. L’any 990 s’esmentava, dintre el terme d’Olèrdola, la via que condueix a Pax. En un judici celebrat a la ciutat d’Olèrdola el 1020, i presidit per la comtessa Ermessenda, signava en primer lloc Gombau de Pacs, més conegut com Gombau de Besora. En morir, la seva filla Guisla de Besora, muller de Mir Geribert, heretà el patrimoni patern del castell de Pacs i, pel seu testament, que s’ha de datar entorn del 1080, deixava al seu fill Ramon Mir la meitat del pa, vi, cubs i botes que hi tenia; l’altra meitat era per al cenobi de Sant Sebastià dels Gorgs.

El castell de Pacs, l’any 1066, era veí de la comanda hospitalera de Sant Valentí de les Cabanyes, situada a prop del camí que anava de la Granada al castell de Pacs. El 1186 Arnau de Pacs, amb la seva mare i el seu fill, van vendre a Dalgunau de Baiona totes les cases que tenien al costat de la vall del castell. Un descendent seu, Bernat de Baiona, militar, feu donacions al monestir de Santes Creus de béns situats al castell.

Per un cens del 1359 sabem que Ramon de Barberà tenia el castell de Pacs amb 21 focs, dels quals 3 eren del monestir de Santes Creus, 4 de l’Hospital de Sant Joan, 2 de l’Almoina i 2 d’en Vilafranca, però l’alta jurisdicció del castell de Pacs era del senyor rei, i es va mantenir en mans de la corona fins a l’extinció de les senyories al segle XIX.

Situada a les afores, a llevant del nucli de Pacs, al barri de la Rectoria, ocupant l’emplaçament d’una vil·la romana hi ha l’església parroquial de Sant Genís, bastida al 1669. És un edifici d’una sola nau amb un campanar de base quadrada amb finestres per a les campanes. D’ella en depenen la capella de Sant Pau i l’església i el cementiri de la Bleda, ja dins el terme municipal de Santa Margarida i els Monjos.

Publicat a El 3 de vuit el 14 de desembre de 2018

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *