ETS MÉS FALS QUE UN DURO SEVILLANO

Els “duros sevillanos” eren monedes falsificades que es van començar a fer a Sevilla el segle XIX. Va ser tan gran la quantitat de duros falsificats que el seu ús es va estendre arreu de la península i va generar la dita “fals com un duro sevillano” per referir-se a una persona poc honesta. El govern d’Alfons XIII, va acabar per acceptar canviar els “duros sevillanos” per moneda de curs legal per tal de poder-los retirar de la circulació.

Les monedes es feien amb aliatges de metalls nobles i tenien el valor del seu pes en plata o en or. A l’Estat convivien més de 90 monedes de curs legal, entre les peninsulars i les de les colònies: diners, escuts, maravedísos, rals de billó, rals castellans, lliures mallorquines, doblers, rals d’or, rals d’ardits, pessetes, etc. Malgrat els intents anteriors, no va ser fins l’any 1868 que es va imposar a tot l’Estat una moneda única d’origen català -la pesseta- , seguin el criteri del ministre d’Hisenda, Laureano Figuerola. Un procés d’unitat monetària que volia estrènyer llaços econòmics i polítics amb la resta de països europeus en el marc de la Conferencia Monetària Internacional, la qual tenia com a finalitat la creació d’una moneda universal, que mai es va realitzar.

Amb el garbuix monetari, la falsificació de moneda era una practica força estesa, malgrat que estigues molt perseguida i castigada. Manuel Bofarull en el seu interessant llibre Crims a les comarques tarragonines explica  que “s’instalaren màquines de falsificar moneda a qualsevol lloc, des de pisos de Barcelona fins a barraques de vinya i coves de muntanya”.

El Diario de Barcelona de 1859 recull alguns casos penedesencs. El 3 de gener, en una vinya propera al Vendrell, es trobà una màquina d’encunyar moneda falsa. És detingué el propietari del terreny i a dues persones més. L’11 de febrer fou descobert al terme de Vilafranca un taller de moneda falsa, on es feien monedes d’or de cent rals. El mateix febrer, els Mossos d’Esquadra de l’Arboç, descobriren, en el terme de Castellet, amagada en un bosc, una màquina per falsificar moneda, amb motlles per peces de vuitanta rals. Al mas de l’Adroguera (avui desaparegut), al terme del Vendrell, s’havien trobat trossos d’encuny, les planxes de metall utilitzades per a fer la moneda.

Bofarull relata que a l’avenç de l’Arla, al terme d’Albinyana, l’any 1858 en Josep Segalà, el Caset, fill del poble i en Francesc Ventura, el Fusteret, de la Bisbal del Penedès, temorosos de que els denuncies, van assassinar a un mecànic barceloní que havia vingut a arreglar la seva màquina d’encunyar.

Aquesta practica falsificadora va començar la seva decadència quan, a partir de 1874, és va generalitzar l’ús del paper moneda, bitllets avalats per les reserves estatals d’or i de plata.

Publicat a El 3 de vuit del 10 d’agost de 2018

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *