LA MARGARIDOIA
Deixa un comentariLa Margaridoia perenne (Bellis perennis) és una planta herbàcia molt comú als Països Catalans que creix de forma silvestre als prats o a les vores dels camins.
Al centre del nucli urbà dels Monjos, al carrer d’Anselm Clavé 10/14, hi ha el local social de la Margaridoia. Un edifici eclèctic realitzat per mestre de cases Garriga i Jeroni, que l’any 2014 festejarà el centenari de la seva inauguració.
Seguin les directrius del polític, compositor i escriptor Josep Anselm Clavé i Camps (1824-1874), es va crear als Monjos la coral “La Margaridoia” (1892) amb l’objectiu d’apropar la música i la cultura a la classe treballadora. Cantaven a l’església durant els oficis religiosos i a les caramelles per Pasqua, i el seu primer director va ser el Pinxo de Vilafranca.
Segons ens expliquen en Ramon Arnabat i Raquel Castillero (La Margaridoia, 100 anys d’Història) a partir de l’any 1907 la societat coral començà a plantejar-se, a més, actes recreatius i culturals. L’ampliació dels objectius de l’entitat requeria un local social, i aquell any s’adquirí els terrenys per començar a edificar-lo. El local es construí amb l’esforç dels socis, i s’inaugurà l’any 1914. Fou ampliat posteriorment l’any 1921.
“Al llarg dels anys vint i trenta La Margaridoia esdevingué una entitat de primer ordre als Monjos pel que feia a la vida social i política: intervingué en la lluita entre monàrquics i republicans, entre esquirols i vaguistes de la fabrica Freixa, entre propietaris i pagesos …”.
Durant les vagues esmentades el cor es va negar a cantar per l’Ajuntament de dretes duran la Festa Major i posar la bandera espanyola a la façana del local. L’alcalde va clausurar dos mesos l’entitat i el seu cafè. La nit de Nadal de 1929 van esclatar un parell de petards a ca l’alcalde. El batlle i el jutge manaren detenir tres dirigents de la Margaridoia que no sortiren de la presó fins el mes de febrer.
A partir de l’any 1931 l’entitat passa a nomenar-se Societat Coral Republicana la Margaridoia. La Margaridoia va ser l’autèntic dinamitzador del catalanisme local, i als seus locals hi tingueren la seu una mútua obrera, un sindicat agrícola i Esquerra Republicana. L’any 1937 el local social fou ocupat com taller de reparació i muntatge d’avions, i refugi antiaeri, ja que als Monjos s’instal·la un camp d’aviació.
El mes de gener de 1939 “les tropes franquistes que entraren al poble llançaren i destruïren el fons documental i els símbols de la Margaridoia”. El 27 de març de 1939Falange Española Tradicionalista i de las JONS, amb pistola sobre la taula, incauta el local. Les instal·lacions van servir per allotjar a mes de 200 presoners de guerra republicans emprats en les obres de reconstrucció dels ponts esfondrats.
L’any 1941 l’Ajuntament va rebatejar l’entitat com “Centro Cultural y Recreativo de Monjos del Panades” y nomenà una junta administrativa que l’any 1942 va tornar a projectar cinema. Amb els anys i l’esforç d’alguns veïns es va ressuscitar el cor, que l’any 1951 es va tornar a federar als Cors de Clavé, i l’entitat va anar recuperant la seva dinàmica ludico-cultural.
Al centre del nucli urbà dels Monjos, al carrer d’Anselm Clavé 10/14, hi ha el local social de la Margaridoia. Un edifici eclèctic realitzat per mestre de cases Garriga i Jeroni, que l’any 2014 festejarà el centenari de la seva inauguració.
Seguin les directrius del polític, compositor i escriptor Josep Anselm Clavé i Camps (1824-1874), es va crear als Monjos la coral “La Margaridoia” (1892) amb l’objectiu d’apropar la música i la cultura a la classe treballadora. Cantaven a l’església durant els oficis religiosos i a les caramelles per Pasqua, i el seu primer director va ser el Pinxo de Vilafranca.
Segons ens expliquen en Ramon Arnabat i Raquel Castillero (La Margaridoia, 100 anys d’Història) a partir de l’any 1907 la societat coral començà a plantejar-se, a més, actes recreatius i culturals. L’ampliació dels objectius de l’entitat requeria un local social, i aquell any s’adquirí els terrenys per començar a edificar-lo. El local es construí amb l’esforç dels socis, i s’inaugurà l’any 1914. Fou ampliat posteriorment l’any 1921.
“Al llarg dels anys vint i trenta La Margaridoia esdevingué una entitat de primer ordre als Monjos pel que feia a la vida social i política: intervingué en la lluita entre monàrquics i republicans, entre esquirols i vaguistes de la fabrica Freixa, entre propietaris i pagesos …”.
Durant les vagues esmentades el cor es va negar a cantar per l’Ajuntament de dretes duran la Festa Major i posar la bandera espanyola a la façana del local. L’alcalde va clausurar dos mesos l’entitat i el seu cafè. La nit de Nadal de 1929 van esclatar un parell de petards a ca l’alcalde. El batlle i el jutge manaren detenir tres dirigents de la Margaridoia que no sortiren de la presó fins el mes de febrer.
A partir de l’any 1931 l’entitat passa a nomenar-se Societat Coral Republicana la Margaridoia. La Margaridoia va ser l’autèntic dinamitzador del catalanisme local, i als seus locals hi tingueren la seu una mútua obrera, un sindicat agrícola i Esquerra Republicana. L’any 1937 el local social fou ocupat com taller de reparació i muntatge d’avions, i refugi antiaeri, ja que als Monjos s’instal·la un camp d’aviació.
El mes de gener de 1939 “les tropes franquistes que entraren al poble llançaren i destruïren el fons documental i els símbols de la Margaridoia”. El 27 de març de 1939Falange Española Tradicionalista i de las JONS, amb pistola sobre la taula, incauta el local. Les instal·lacions van servir per allotjar a mes de 200 presoners de guerra republicans emprats en les obres de reconstrucció dels ponts esfondrats.
L’any 1941 l’Ajuntament va rebatejar l’entitat com “Centro Cultural y Recreativo de Monjos del Panades” y nomenà una junta administrativa que l’any 1942 va tornar a projectar cinema. Amb els anys i l’esforç d’alguns veïns es va ressuscitar el cor, que l’any 1951 es va tornar a federar als Cors de Clavé, i l’entitat va anar recuperant la seva dinàmica ludico-cultural.
Publicat a El 3 de vuit (19-10-14)