El Títol I és una de les novetats més importants del nou Estatut. Una de les aportacions ecosocialistes, que no existiria sense ICV, que ha rebut crítiques del PP per massa d’esquerres Capítol I. Drets i deures en els àmbits civil i social (articles 15-28) · Drets de les persones · Drets en l’àmbit de
El Títol Preliminar conté els elements definitoris, les bases sobre les quals es construeixen els continguts institucionals, competencials, nacionals o socials que es desenvolupen en els títols posteriors. S’hi defineix Catalunya com a nacionalitat (article 1) i la Generalitat com el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya (article 2). També es fa
Volia penjar aquest post ahir per no perdre el ritme, però quan no es pot no es pot. Com que ja era fet i ara tinc dos minuts, aprofito. Com que oficialment estem encara en el preàmbul de la campanya del referèndum i tampoc sembla tan dolent començar pel principi, comencem-hi. El Preàmbul constitueix la
L’Estatut és un pacte entre Catalunya i Espanya. Un pacte per definir qui som, com ens relacionem, quines tasques assumim i amb quins recursos comptem. Un pacte per atorgar capacitat d’autogovern a Catalunya i, per tant, per apropar el govern als seus ciutadans. També és un pacte entre els governants i la ciutadania de Catalunya,
Abans deia que volia anar parlant dels diferennts títols de la proposta d’Estaut. Deixeu-me, però, que comenci recapitulant el procés, que encara hi ha dies fins al 18J. Després de mesos de negociació, els dies 18 i 19 de gener, al Congrés de Diputats, delegacions del PSOE, PSC, CiU, ERC i ICV-EA arriben a un
1. Montenegro s’ha autodeterminat i ha escollit la independència. Només puc que felicitar-los pel procés i pel resultat. Un altre exemple de com, pacíficament i democràtica, es pot assolir la interdependència lliure que pregona en Rubert de Ventós en l’article que publica avui a la Vanguardia per defensar el "sí" a l’Estaut, com a pas
El 18 de juny decidim el nostre futur col·lectiu. Decidim com volem construir el nostre país, com volem donar resposta als nostres problemes. De fet, hem de respondre la pregunta següent: ens conformem amb el que tenim (l’Estatut del 79), o anem més endavant (amb l’Estatut de 2006)?Jo crec que hem de dir sí a
Fa molts dies que no escric. Em costa posar-m’hi, perquè sol ser molt tard i fa son i perquè se me’n van els ulls i els clics cap als altres blocaires amb aquella curiositat o tafaneria que m’alimenta a les tantes de la matinada.Però estic decidit a tornar-m’hi a posar. D’avui no passa.Fixa’t si han
L’1 de maig, dia dels treballadors, s’ha mort la mare. Incansable fins que el cor li ha dit prou. Mare dels amics dels seus fills. Àvia de les amigues de les seves netes. Progressista sense saber-ho. Catalanista sense dir-ho quan no es podia. Va fer del parlar i del dialogar una filosofia de vida i
Dies enrera parlava del retard en la incorporació del català al Parlament Europeu i més tard sobre la campanya d’Eurotribune. Ahir, la mesa del Parlament Europeu ens ho va deixar clar. El que es decidia era si els ciutadans i ciutadanes podien preguntar i ser respostos en català al PE, traduir els principals textos jurídics,
Es inacceptable que es produeixi un cessament per quotes. No hi ha hagut cap raó política que justifiqui el cessament d’en Milà. Continuem apostant pel manteniment del tripartit. Ara no era el moment i, per descomptat, aquest no era el procediment. Com ha dit en Saura, hi ha un abans i un després en les
Avui fa 75 anys de la proclamació de la república. Si m’hagués de quedar amb alguna de les moltes repúbliques que es van proclamar aquell dia de 1931, seria amb la d’en Macià. Però ni aquella ni les altres acabaren sent possible. Com tampoc no ho fou l’Estatut de Núria, rebaixat per sota del que
El diari electrònic eurotribune.net posa avui en marxa una campanya per demanar a la mesa del Parlament Europeu l’acceptació de les llengües cooficials espanyoles -el català, l’euskera i el gallec- tal i com va demanar ara fa uns mesos el Govern espanyol mitjançant un memoràndum lingüístic i que la major part de les institucions europees
Aquest any havia de ser el fet un cop aconseguit l’acord. Podríem parlar en català en el Parlament Europeu! Doncs no. No és que no ho vulguin, és que hi ha alguns "problemes tècnics" i fins l’any que ve no es podrà (la tècnica avança ràpida però no tant). I no ens oblidem que hi
Paquito Chocolatero ha fet el salt de les festes majors patètiques a la santa cervesa televisiva. Cada vegada que intenten castigar-me amb aquest insult a una de les músiques populars dels cosins del sud emmudeixo la tele. M’irrita i em revolta. I no és que no tingui sentit de l’humor. Podrien fer el mateix amb