Fa molts dies que no escric. Em costa posar-m’hi, perquè sol ser molt tard i fa son i perquè se me’n van els ulls i els clics cap als altres blocaires amb aquella curiositat o tafaneria que m’alimenta a les tantes de la matinada.
Però estic decidit a tornar-m’hi a posar. D’avui no passa.
Fixa’t si han arribat a passar coses des de l’1 de maig, i jo sense dir-ne res! L’expulsió d’ERC del Govern, la precampanya de l’Estatut, la victòria del Barça, la vinguda de ZP a la terra amb favor inclòs als partidaris del "sí", els estudis d’opinió del CEO i del CIS, els continuats intents de l’Audiencia Nazional de sabotejar el procés de pau a Euskadi… I això només és una part del que m’he deixat de dir.
Com que l’altre dia el bloc d’en Saül Gordillo deia (no sense raó) que els blocaires d’ICV no demostràvem gaire interès en la campanya del "sí" a l’Estatut, amenaço ja des d’ara amb una sèrie raonada i lliure de posts sobre aquest nou pas endavant en la recuperació de les nostres llibertats nacionals i en la millora de les nostres condicions de vida (que d’això es tracta, també).
Queda dit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I més per les difamacions electoralistes interessades de lluïta partidista contra i dins del PSC-PSOE a través dels mitjans de comunicació, que per el que significava l’Estatutet del parlament de Catalunya.
Tot el que consegueix Catalunya, o pot aconseguir automaticament qualsevol govern autonomic que ho sol.licite i a l’inversa.
És un avanç més formal que real que autolimita les possibilitats futures com a País.
A més en qualsevol moment pot entrar a governar el PP amb decretatzos a Madrid i desfer tot el que s’ha aprovat a l’Estatutet del 2006 i 79 i reduïr-los a cendra, ja que en la pràctica és governa principalment des de Madrid, a on és la clau de l’Estat i el poder judicial.