El 18 de juny decidim el nostre futur col·lectiu. Decidim com volem construir el nostre país, com volem donar resposta als nostres problemes. De fet, hem de respondre la pregunta següent: ens conformem amb el que tenim (l’Estatut del 79), o anem més endavant (amb l’Estatut de 2006)?
Jo crec que hem de dir sí a un Estatut que permet fer més i millors polítiques d’esquerres i ecologistes; que parla dels joves, de les dones, dels treballadors i treballadores; que molesta profundament els espanyolistes, la dreta, els sectors militars, la jerarquia de l’Església, amplis sectors del poder judicial…. Per alguna cosa deu ser, no?
La gent d’esquerres no ens podem conformar amb el que tenim. No podem deixar passar l’oportunitat de fer un salt important cap a una Catalunya més justa socialment i més sostenible. Hem d’apostar per la recuperació de poder polític i econòmic per al nostre país, i aquest Estatut ens pot situar en el nivell més alt d’autogovern des de la desfeta de 1714.
El "no" ens deixaria on som (amb l’Estatut del 79) mentre altres aproven nous estatuts i avancen en l’autogovern (Andalusia, Canàries, fins i tot el nyap del País Valencià!). I no podríem tornar a començar el procés fins d’aquí a un any, de manera que per quan arribés el nou text a Madrid s’hauria esgotat la legislatura i l’hauríem de negociar amb noves majories (un PSOE amb majoria absoluta? un PP retornat? en el millor dels casos, una situació com l’actual?). En defintiva, una pèrdua de temps.
Reformem la Constitució? Cap problema, si algú en conveç el PP, perquè calen 2/3 o 3/5 parts de les Corts per fer-ho, amb l’afegit d’un procediment que passa per dissoldre les Corts, convocar eleccions, referèndum…
(continuaré)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però més per les difamacions electoralistes interessades de lluïta partidista contra i dins del PSOE-PSC, feta a través dels mitjans de comunicació, que per el que significava en la pràctica l’estatutet aprovat al parlament de Catalunya.
Tenint en compter, que tot el que aconsegueix Catalunya, ho pot aconseguir qualsevol govern autonomic que ho sol.licite i a l’inversa.
És un avanç més formal tecnicament que real que autolimita les possibilitats futures com a país.
A més en qualsevol moment pot entrar un govern a Madrid amb majoria absoluta i governar per "decretazos" i fer encara, si cap, més impracticables les millores tècniques aprovades aprovades a l’Estatutet del 2006 i aprofitar per clavar-se encara més amb les del 79, fins reduïr-ho tot a cendra.
Ja que en la pràctica és governa principalment des de Madrid, a on és la clau de l’Estat i controlen el poder judicial i el quart poder que és l’informatiu dels mitjans.
Hola Enric:
T’escrit des d’ací baix. Dir-te que et llegesc sempre que penges posts. Abans que res que em va deixar consternat la força que vas tenir quan faltà ta mare i poc després quan deixaves caure el corresponent post. Te’l vaig llegir segons després amb molt de "carinyo". Ara, passat el temps et done el condol. Ara vull fe-te una salvetat sobre el tema que deixes avui:
Entenc la teua posició de progrés, fins i tot que et planteges les conseqüències del NO. I la teua i d’IC-EUC. Que n’és una possibilitat. T’has plantejat si n’hi ha d’altres opcions?
El tombar l’estatut del País valencià que és un nyap m’ha fet suggerir-te una altra consulta: compara ambdós estatuts. Un amb una societat subkecte molt desarticulada i invertebrada i l’altra força més. Si vas comparant hi veuràs, segurament, que els textos finals d’ambdòs són pam amunt, pam avall, per un estil. El SOSTRE no el posem nosaltres, la societat. L’imposa l’ESTAT i llurs lleis SUPERIORS.
PER TANT, ens trobem davant de DOS NYAPS. Estudia’t-ho, compara-ho i continuarem debatent, si vols…….Em fa l’efecte que no tens suficients elements de discussió per a copsar, a hores d’ara. Les discussions al Principat m’han servit per a escandellar la manca de desenvolupament futur,doncs ací baix, gairebé sense cap debat, tot estava dat i beneït. Pemsem-hi. I també alternatives. Puc estar equivocat…….ja m’ho indicaràs.
Amb tot el respecte que mereix el to del teu post. Jo crec que cal dir No per la dignitat d’un país que va dir de manera clara que volia un canvi de model, no més del mateix. Això era el que significava el projecte del 30 de setembre. Què vol dir que el que ens donen ara és millor que l’estatut del 79? Només faltaria després de 27 anys que l’oferta de canvi no fos a millor ! . La pregunta no és si és o no millor. La pregunta és si és això el que volem. I la resposta és NO. Els nostres representants ja han dit el que volíem.
A més, si diem que SI ara, ens haurem de menjar durant 25 anys aquest Estatut. Estàs tu disposat a renunciar en la teva joventut a la millora que el teu país reclama perquè els teus representants no han sigut prou valents per defensar el que era just? Tenim el dret tots plegats d’hipotecar el futur d’una generació de catalanes i catalans?
Crec que cal dir un No clar, que es quedin el seu succedani i d’aquí un any, com lla llei mana (la seva llei) en tornem a parlar.
Salut.
Em sap molt de greu el que ha passa`t, però serà per causes "tècniques". El cas és que t’he escrit un comentari de resposta, el qual, un cop retocat he penjat en el meu bloc, però curiosament s’ha penjat en el teu. És una cosa ben curiosa.
Salut.
Ja sé que ho he dit abans al meu bloc, però hi ha una altra opció: votar "no", aturar l’estatutet català, esperar a veure què passa amb els bascos…. i pujar al carro a última hora. Segur que és més rendible veure què treu Euskadi i dir "… i nosaltres, el mateix".