Adéu a ICV

Ja s’ha fet públic (abans del que hagués volgut): he abandonat la militància a ICV. No estripo el carnet, ni veig adversaris on abans hi havia companys, i he mirat que fos un trencament tranquil. És, sí, desacord i constatació que ja no sento meva una organització que havia de ser, per a mi, instrument col·lectiu de canvi.

Ha estat un procés llarg, empès en part pel procés que estem vivint com a país. Ho he ajornat diverses vegades i he volgut donar últimes oportunitats. Però finalment s’ha imposat el desencontre, i així ho he manifestat per escrit a la direcció.

Sé que un partit no és només una determinada política, ni una direcció amb la qual et puguis identificar o puguis blasmar. Però res em fa pensar que, ara per ara, es pugui canviar la manera de dirigir-lo, la visió exageradament metropolitana que palesa i la creixent tendència al tacticisme.

Mai m’he penedit d’haver entrat al PSUC. Potser per això sempre he pensat que la lluita social necessitava un marc nacional concret que li donés sentit. I és per això que en un moment com l’actual no he pogut pair que un cop i un altre ICV és posicionés tèbiament, tàcticament, incòmodament, sobre el que havíem de fer com a país.

Els intents d’acostar la majoria del partit al que –segons el meu parer- reclama la majoria de la societat catalana van voler-se liquidar barroerament a la Convenció de Sabadell de febrer d’enguany, i fruit d’això va ser l’enèsim últim intent: el corrent Compromís per la Independència. La seva constitució formal el juny de 2015 va certificar, per a mi, l’inici definitiu del final.

No deixo la política, deixo la militància de partit. És cert que 40 anys són molts, però mai ha estat l’únic objectiu de la meva vida. Hi ha món i sempre n’hi ha hagut, més enllà. Per això vaig entrar a CCOO, per això participo des d’abans de constituir-se formalment en l’ANC i he estat membre de 2 dels secretariats nacionals… Per això, junt amb altres companys, vam crear l’associació Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC) des d’on volem construir un punt de trobada dels sobiranistes d’esquerres, amb o sense partit.

Abans de fer pública aquesta decisió, n’he parlat amb altres companys i l’he feta saber amb un escrit adreçat als cocoordinadors nacionals d’ICV i a la coordinadora de la meva agrupació de Mataró, tot i que ja no he estat a temps de fer-ho de viva veu, com m’hagués agradat.

Estic segur que continuarem trobant-nos en la construcció de la República, d’aquest nou país que volem, més net, més lliure, més just.

Quant a edvilalta

Vaig néixer a Barcelona el 1957 i visc a Mataró des de final de 2011. Tot i ser llicenciat en Història Contemporània, m'he dedicat professionalment a això de la llengua. He estat professor de català per a adults des de 1981 fins a 1993 i dirigeixo el Centre de Normalització Lingüística de Cornellà de Llobregat des de 1992. Vaig ser membre del PSUC des de 1975 i coordinador de l'Àmbit de política lingüística d'ICV i membre del seu Consell Nacional. He impulsat Compromís per la Independència (@indepesICV), amb la idea d'aplegar els indepes d'ICV i formava part de la seva Permanent i del seu Secretariat. He estat membre en 2 ocasions del Secretariat Nacional de l'ANC i he estat president d'ICV de l'Eixample de Barcelona. He estat un dels impulsors de l'associació Acord d'Esquerres per la República Catalana (AExRC). A més de l'ANC, sóc soci d'Òmnium Cultural, Plataforma per la llengua, LaPTP i CCOO. He deixat ICV el 31 d'octubre de 2015.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Adéu a ICV

  1. José Sánchez Martín diu:

    Bon article d’honest comiat.

    No han deixat un altre camí. Pena.

  2. soler diu:

    Jo d’això en dic dignitat. Aquesta mena de gent, com el Vilalta, em reconforta davant l’oportunisme de molts que tenen base en una fe autoritària filla d’errors del passat.

  3. Joan M Romaní diu:

    Coincideixo amb tu Enric: ICV ja no és el que era ni el que havia estat. Me’n sento molt lluny i ja fa temps que vaig de votar aquesta opció. Han fet bons els acudits del Polònia.

  4. Mila diu:

    A tomb del final, molts anys remenant les cireres a Cornellà, no? Potser també seria bo un adéu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*