Blog d'en Xavier Mir

El PP, que com
tothom sap no és nacionalista espanyol sinó simplement
espanyol, s’ha adonat que l’Estat comença a desaparèixer
com a tal després que la legislatura de Zapatero, incapaç
de donar a catalans i bascos les respostes que necessitàvem,
no hagi deixat cap altra opció que la independència. És
normal que ells defensin allò en què creuen com
nosaltres defensem allò en què creiem nosaltres. Ho
volen defensar democràticament, exhibint a través de
manifestacions el suport social que té la defensa de la unitat
d’Espanya. Ells llancen un repte, doncs, però no tinc gaire
clar que en treguin res de bo.

Una convocatòria
d’aquestes característiques per al 12 d’octubre permetrà
quantificar la resistència activa al procés
independentista que hem encetat. Segurament serà un èxit
a Espanya, però això és normal perquè
Espanya és plena d’espanyols i d’espanyolistes. La gràcia
és veure com respon la població afectada i al·ludida,
els espanyolistes residents al territori que es vol separar. Tenint
en compte que cada 11 de setembre es manifesta l’independentisme i
que el 18 de febrer de 2006 hi va haver una manifestació
memorable, les comparacions seran inevitables i resultarà
difícil superar la capacitat de convocatòria de
l’independentisme. Per tant, la cosa se’ls podria girar en contra.
D’altra banda, també serà una bona ocasió per
comprovar que l’unionisme està tan dividit com el separatime o
fins i tot més. Què farà el PSC? Què farà
Ciutadans? Es posaran a redós del PP? És impossible que
Montilla avali una manifestació d’aquestes característiques.
No per falta de ganes, ja que la seva aposta personal pel manteniment
de la unitat d’Espanya és ferma, però resulta que
governa amb els independentistes i això no li permet
manifestar-se com potser ho faria si el PSC fos a l’oposició
d’un govern ERC-CiU.

El procés
cap a la independència continua obert. Hi ha partidaris i hi
ha detractors. Sempre funciona així. I al mig, hi ha qui deixa
fer la feina bruta al PP, que convoqui ell les manifestacions, que
nosaltres en tenim prou d’escudar-nos en la legalitat vigent, és
a dir, la Constitució i l’Estatut que ens han deixat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!