Blog d'en Xavier Mir
Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017
Ahir va haver-hi el darrer acte de les jornades Arenys per un estat
propi, unes jornades organitzades per Arenys.Org amb el suport
d’estatpropi.cat i la Xarxa
de Blocs Sobiranistes. La cloenda va ser la projecció del
documental Èric
i l’Exèrcit del Fènix
i va comptar amb la presència de Xevi Mató i Èric
Bertran. La presentació va anar a càrrec de la regidora
de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar Isabel Roig. Després
de la projecció vam fer un debat força participatiu amb
una sala on no va quedar pràcticament cap seient buit. El dia abans, dissabte, vam fer un interessant debat amb representants polítics (la foto que encapçala l’apunt, feta per Oriol Ferran, correspon a aquest acte). Podeu llegir-ne la notícia a Ràdio
Arenys. I
acabada la feina, és hora de fer balanç, no únicament
de les adhesions a estatpropi.cat, que s’han incrementat, ni de la
nova creació de blocs potser arran de les jornades, com el que
ha obert Àlex
Acero, sinó de tot en general. Han estat molts actes,
moltes idees, moltes persones. Al llarg dels propers dies aniré
fent aquest balanç.
El primer balanç, però,
fa referència, com és lògic, a les adhesions a
estatpropi.cat. Abans que comencessin les jornades, a Arenys de Mar
hi havia prop de 80 adhesions i ara n’hi ha 113. L’increment és
del 40%. A Arenys de Munt n’hi havia prop de 50 i ara n’hi ha 79, i
per tant l’increment és encara superior, del 60%. Arenys de
Munt ja té un 1% d’adhesions. I no és pas un municipi
de quatre gats. Què vol dir això? Doncs que els
municipis que disposen de comunitats digitals com Arenyautes tenen un
tresor que cal potenciar; i els que no tenen aquesta eina han de
córrer a crear-la. Així ho ha fet Alexis
Vizcaino, que ha creat Pledeblocs.net,
un espai per al Masnou, Alella i Teià. Ha nascut, doncs, una
nova comunitat digital. L’Alexis, per cert, publicava fa uns dies una
entrevista a Bernat
Joan que ara que ha estat nomenat secretari de Política
Lingüística cobra més interès.
l’editorial
d’El Singular Digital
assenyala que Duran tiba la corda i que el seu comportament obeeix a
dues realitats que han canviat. Una és que l’aposta de Mas no
passa per acostar-se a les posicions de Duran; l’altra, que CiU és
a l’oposició. I jo em pregunto: constatar que l’oposició
està forçant aquests canvis a CiU és un
reconeixement a l’estratègia d’ERC? Perquè des de molts
editorials i blocs es denuncia que ERC ha pactat amb un PSC
nacionalista espanyol i que ho hauria d’haver fet amb una CiU que se
suposa que és nacionalista catalana, però és
evident que si ho hagués fet CiU no hauria passat a l’oposició
i potser no s’hauria produït aquesta crisi en les relacions
entre CDC i Unió que molts veiem com una condició
necessària per arribar a la unitat d’acció i a la
majoria social per un estat propi. La meva intenció avui
no és furgar en
les discrepàncies internes de CiU, però sí
remarcar que aquesta situació política que el conjunt
del sobiranisme trobem positiva respon a una estratègia d’ERC
que ha estat molt criticada. Si CiU hagués apostat per superar
l’Estatut, avui potser tindríem una altra situació,
però a igualtat d’ambició nacional, el pas per
l’oposició no provoca la mateixa reacció en CiU que en
el PSC. El PSC no hauria rebut mai pressió interna en el
sentit sobiranista si s’hagués quedat a l’oposició; ben
al contrari, hauria esperat el desgast de l’acord ERC-CiU. I ja que
em refereixo a aquest diari, deixo constància que l’article
d’avui d’en Jordi Cabré m’ha agradat força.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!