24 de novembre de 2021
0 comentaris

Terra i mar

 

Terra i mar

La mirada llegeix roques i onades,
i estén la mar seguint el gavià
damunt les netes tovalles d’escuma
que esperen els àvids comensals
de tanta delicada primavera
que tenim ara covant-se al rebost.

Ve el fred i el seu silenci perlat,
calla la merla, galleja el pit-roig,
al jardí pasturen centaures de foc
despunten corones rogenques dels xops
per damunt la tanca que clou l’insomni
i faig meva aquesta letargia
que tant poc capta i tanta llum da.

Al breu jardí de casa hi ha violes
arrelaran entre els meus peus nus,
el fred les hi donarà vida, color,
i una mà blanca que les abasti
i en un pom faci un nou univers.

La mirada llegeix el bosc i l’herbei
i estén el sotabosc seguint l’astor
per damunt de les molses regalades
i esperen el retorn a la terra
dels comensals del festí que és viure.

 

novembre 2021

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!