Terra i mar
La mirada llegeix roques i onades,
i estén la mar seguint el gavià
damunt les netes tovalles d’escuma
que esperen els àvids comensals
de tanta delicada primavera
que tenim ara covant-se al rebost.
Ve el fred i el seu silenci perlat,
calla la merla, galleja el pit-roig,
al jardí pasturen centaures de foc
despunten corones rogenques dels xops
per damunt la tanca que clou l’insomni
i faig meva aquesta letargia
que tant poc capta i tanta llum da.
La mirada llegeix el bosc i l’herbei
i estén el sotabosc seguint l’astor
per damunt de les molses regalades
i esperen el retorn a la terra
dels comensals del festí que és viure.
novembre 2021
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!