Sense reciprocitat
Quan un vespre copses
que més enllà del teu quefer
hi nia la tristesa,
i els que creies propers, eren
en realitat l’ombra del teu reflex,
pren cos l’enuig
i com a darrer acte el manifestes.
És llavors quan la congregació et rebutja
i esdevens lliure de penyora de sang.
El bes o bé és recíproc o no l’és .
Quan encetes el darrer arbre amb la destral
i prepares l’hivern,
no hi ha cap lloc a la llenyera
per la sensibleria
de tan buida i falsa com és.
I l’esvaeixes, no fos cas que s’encomanés.
L’emoció, o bé es recíproca o no l’és
Quan qui entra a la teva vida,
per la porta del jardí,
en nom de la justícia de casa seva
et grata l’ànima d’esquenes
i et fa sagnar mentre li llegeixes versos de tardor,
és un engany dolorós,
que cal foragitar
La poesia o bé és recíproca o no l’és.
Quan t’adones que el camí l’has de fer sol,
que d’altri són miralls,
aprens a saber morir,
i tanmateix,
això és saber viure.
Calleu doncs, ombres de mi mateix!
Juliol 2919
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!