Quant de groc!
” I plou… Millor! Que plogui força!”
Iglésias.
Quant de groc hi ha arreu dels camps!
Crida la sempreviva
i allibera l’embruix que mai
no amaga,
i al costat del pericó, plegats,
obren el cofre de la saviesa ancestral dels remeiers.
Encenen el records de les tardes
ran la pineda,
llisquen com paraules en el vent
que l’eco repeteix un i altre estiu,
davant el cingle tan arriscat del ser-hi.
Temps de matinades encara tendres,
on el joc obre la lleu luxúria
dels llavis sense pintar
i de faldilletes blanques,
acabades de planxar.
Temps d’anissos i pa amb xocolata
a la font riallera de can Planes,
de cançons alegres i monòtones
pel camí del bosc,
amb marges d’estepes .
Veure com s’estira l’ombra
del capvespre que crèiem llunyà,
i que ens estalona
per més que el volem embadalir
amb jocs i musiques alegres.
Travessar la carretera convençuts
i amb pas lleuger , per a trobar racons
on poder-nos asseure i enraonar,
i compartir el formatge i la bóta,
les paraules i el ventijol
clement que baixa de la collada.
Anar i tornar,
seure i caminar,
paraula i silenci;
el mateix cercle.
S’imposa allò que queda
l’abrusat i rude impuls de l’estar,
que al juny,
esclata de groc
i allibera tota la flaire
que l’hivern – insistent-
ha creat de nou.
Juny 2019
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!